Mola Castellona, Mola del Moro i Caro des del coll del Vicari 

Compartir

Ruta en el sentit de les agulles del rellotge que surt des del coll del Vicari (hi caben un parell de vehicles, convé ser-hi d'hora) i baixa cap a la Mola Castellona i tot seguit puja cap a la Mola del Moro i el Caro, perquè el sostre del Baix Ebre i alhora de les comarques tarragonines s'emporti el protagonisme al final de la ruta. És entre moderada i difícil perquè calen cames per superar el desnivell i orientació i atenció per no deixar de banda les fites i les marques vermelles que afortunadament son pertot. A banda, l'ascens a la Mola del Moro es fa per un grau molt estret i convé estar alerta. Amb tot, és una ruta carregada d'impressionants racons del massís, tan geològics com de flora, arbrat i fauna on no hi falten esplèndides panoràmiques. Malauradament, l'eruga del boix ha malmès força alguns trams de sotabosc, però no son la majoria i es pot gaudir de boscos, prats, i fins i tot zones semblants a un desert (a partir del coll Mola de Moro) a pleret.
Per als que voleu trepitjar el cim-cim i no en teniu prou amb la placa de l'AEC –que és en un lateral del mirador–, heu de voltar l'antena més alta per l'esquerra i enfilar-vos pel perímetre de les tanques fins arribar al grup de roques on rau el cim, que no està senyalitzat de cap manera.
Només hi ha aigua (no sé si durant tot l'any) als Bassis de Caro, un racó ben agradable. No cal dir que dur gorra és molt recomanable, perquè els trams per bosc son majoritaris però també n'hi ha al descobert.

Mola Castellona, Mola del Moro i Caro des del coll del Vicari