Caminada circular plantejada en sentit horari amb sortida i arribada al paratge Mimó, fins a on s'arriba perfectament en cotxe normal per carretera asfaltada. Amb aquest recorregut es pugen fins a 6 cims encabits a diferents llistes, com per exemple el puig de l'Hospici, que és un vèrtex geodèsic, o el puig Ventós, les dues creu de Saba (la de la creu i l'altre) i les roques de l'Afrau, que figures a diferents categories del web del ca.mirador.cat. Finalment es passa també pel cim de la Creueta, que queda de pas.
La ruta, en línies generals, és de bon fer, i fins al puig de l'Hospici tota senyalitzada, de diferents maneres. El pas pels cims del puig Ventós i la creu de Saba (l'emboscat, el que no té la creu), tot i que amb dificultat per la vegetació, es fa prou bé, si es localitzen les trossos de plàstic cordats a les branques dels brucs, alts com arbres. Tan alts que es pot caminar gairebé tota l'estona sense ajupir-se.
La cosa canvia per tornar al cotxe una vegada visitat el puig de l'Hospici. Jo tenia plantejat el descens seguint camins que surten dibuixats als mapes i va arribar un moment on tot es va complicar. M'en vaig sortir, però no aconsello a ningú que es fiqui. Intentaré explicar-me, i explicar també l'alternativa, que n'hi ha.
Del cim del puig de l'Hospici vaig baixar molt bé fins que arribo a un encreuament de camins, on per una banda hi ha el sender que puja al collet de Sant Salvador i per l'altra el que va cap a Can Serra. Hi ha un tercer sender, molt més clar i evident, que és el que aconsello que s'agafi per continuar la baixada. Jo no ho faig així i reculo i agafo el sender que em diu la traça del GPS i... em fico en un merder monumental. Després d'una baralla de campionat, aconsegueixo sortir a la pista que baixa d'allà on vaig recular.
Per aquesta pista (ull, hi ha ruscs d'abelles) camino fins al torrent de l'Orpina i més endavant abandono la pista per on camino, encara que igual és bona idea continuar per ella. Jo em fico a un corriol. S'intueix la traça així que rastrejant-la i amb el GPS a la má, passo per la barraca de la Vinya del Mandingo i finalment torno a sortir a la pista abandonada.
De nou torno a deixar-la per agafar altre sender, aquest més evident i fàcil de seguir, que em porta a la pista que baixa del pas del Camí Vell i el pas de la Pedra de la Bossa. Camino uns pocs metres per aquesta pista, en sentit nord-est, i a la deixo per a ficar-me en un altre embolic, del qual m'en surto quan, gràcies al GPS, torno a trobar un rastre de corriol, ja molt aperduat.
Finalment surto a un collet molt ample, sense nom, entre el coll de l'Orpina i la carena de Torrella. Ja no em queda res més que baixar (hi ha diferents senders i corriols per fer-lo) a la pista que baixa del pla del Fideuer i per ella acabar al Mimó, on s'acaba aquesta aventura. En resum. Del que es tracta és de mirar de trobar senders alternatius que evitin la baixada que faig jo a la recerca del torrent de l'Orpina. Potser si es fa el recorregut al revès les traces dels senders siguin de més bon trobar.
