Una nova incursió pel massís del Montseny amb l'única pretensió d'esborrar quatre turons de la llista de cims de la comarca d'Osona que figuren al web mirador.cat, però aprofitant per fer també, una altra vegada, el Matagalls, que era allà mateix, o això semblava (déu-n'hi-do amb la pujada des del coll del Llop).
Comencem a caminar a Collformic, on hi ha un aparcament habilitat, tot i que no per a molts cotxes (potser 15 com a màxim), així que penso que és bona idea arribar-hi d'hora.
Per anar al cim del Matagalls no calen gaires explicacions, del que es tracta és de seguir els senyals de pintura del GR 5-2, encara que en el tram de bosc que s'ha de fer no siguin gaire clars.
La cosa comença una mica seriosa. El sender, a partir d'una creu de ferro (creu de Collformic), és molt treballat, amb paviment de pedra acuradament col·locada a terra. Aquest camí puja a l'encontre de la pista de Sant Segimon. La creuem i comencem a pujar fort, ja per zona arbrada. Quan en sortim, comença la pedra. Una vegada que s'arriba als peus del turó d'en Bessa ens trobem amb la bifurcació més important del dia.
Continuem, abandonant la pista, i seguim els senyals de pintura del GR. Amb les seves indicacions s'arriba al cim, com així ho fan les persones que m'acompanyen, però jo em desvio del camí en diverses ocasions per fer els turons que m'interessen. Una vegada els he "ratllat", tots plegats fem cim al Matagalls.
Si a la pujada hem anat gaudint d'unes vistes espectaculars, al cim resulten indescriptibles: 360° de visió, amb boires a les fondalades que feien destacar encara més l'horitzó. Amb aquesta balconada esmorzem.
La tornada la fem pel PR-C 205, a la recerca de Sant Segimon i Viladrau. Per fer això, deixem de banda el sender que s'adreça a la font de Matagalls, encara que els camins coincideixen al coll de la Font, i el seguim fins al coll Saprunera, on l'abandonem, per continuar ara per un sender en vies d'extinció, "menjat" per la ginesta. Aquest sender s'aclareix de tant en tant i ens permet enllaçar amb el camí de Sant Segimon. Continuem ara per la pista, on de nou em separo del grup per fer l'ascens a l'última cota del dia, el turó d'en Bessa. De nou tots plegats acabem finalment el recorregut per la pista, per tal de no repetir camí.
