Carlit. Anada ruta normal. Tornada per coma dels Forats 

Descripció de la ruta

Comencem a caminar des de l’aparcament oriental de la presa del llac de la Bollosa però si es pot accedir aquí a dalt amb el cotxe és preferible fer-lo des del més a prop possible de l’hotel Bones Hores, lloc a on comença el camí del bucle dels llacs del Carlit.
Anem pel camí, que farem tant de pujada com de baixada, fins al lloc a on el circuit dels llacs es bifurca. En aquest punt hi ha un pal de direccions. Girem a l’esquerra per seguir els senyals de pintura groga, que ens acompanyaran fins al cim mateix.
A grans trets dir que el camí ens fa passar per l’estany de la Comassa, l’estany Sec, la passera que marca el gir a l’est que permet continuar amb la variant del 9 llacs, o l’inici de la variant dels 12 llacs i el camí que porta al Carlit, el desviament que permet continuar amb el bucle dels 12 llacs i deixar el camí del Carlit i l’estany de Sobirats, que deixem una mica apartat a la nostra dreta.
En aquest punt ja tenim una clara visió del que tenim pel davant. Ara el camí comença a fer pujada i el pendent s’accentua. En cara relativament fàcil s’arriba a l’estany Gelat. El camí, molt evident i perfectament senyalitzat amb pintura groga, alguna, vella, de color vermell, i fins i tot també alguna de blava, ens hi porten. A partir d’aquest estany el camí es torna dret i feixuc.
De l’estany s’accedeix a la carena i per ella, de vegades caminant, de vegades ajudant-nos de les mans, arribem a un lloc a on el camí passa d’una banda de la roca a l’altre i fa un curt flanqueig pel costat nord del vessant de la muntanya, amb l’imponent carena del Carlit de Baix i el puig Sobirans a la dreta del camí.
El flanqueig s’acaba de cop quan trobem per l’esquerra una estreta canal d’uns 30 o 40 metres que hem de superar per sortir a un pas que ens fa sortir de nou a terreny obert, més que grimpar, les mas es fan servir com ajuda. Ja fora de la canal, el terreny s’obre de nou però de seguida els senyals grocs ens fan tornar a fer servir les mans per a pujar directament al cim, o millor dit molt a prop d’aquest.
Això si es fan servir els senyals nous. També es pot fer servir l’opció vella, antiga. Anteriorment el camí feia passar per l’avant cim que hi ha més al nord del cim. Penso ja que aquesta opció és menys forta que la nova.
Al cim, si el dia acompanya és per quedar-se molt i molt de temps. Una creu vesteix la cota més alta i les vistes són inenarrables. Impossible descriure-les. També és normal trobar un munt de gent, encara que sigui entre setmana.
La baixada la fem pel mateix camí fins al coll que hi ha a sobre de l’estany Gelat. Volem fer la variant de la coma dels Forats, així que girem a l’esquerra, en sentit sud-est i comencem a fer el descens per anar flanquejant el tossal Colomer. No hi ha un camí clar, però hi ha, espaiades, grans fites que ajuden a caminar.
Cal anar a l’aguait. Les fites, de vegades, costen de veure, sobretot segons ens acostem a terreny pedregós. Del que es tracta és de no baixar als estanys de sota del coll dels Andorrans i caminar més cap al vessant del tossal Colomer. El camí no és fàcil de seguir ja que és perdedor, però el cas és que si deixeu de veure fites és que ja l’heu perdut, el camí. Cal que reculeu i mireu de localitzar-les de nou.
Amb millor o pitjor sort, el més directe possible o anat per aquí i por allí, les fites deixen d’existir quan s’ha sortit de la zona de pins i se surt a una zona d’aiguamolls, o molleres, ja al pla pel qual s’arriba a l’estany Llat. A la seva riba, als peus del cartell de fusta amb el nom del llac, hi ha també la seva sortida d'aigües.
Passem a l’altra banda per una passera i, sense camí ni traça, cal fer un flanqueig en sentit sud-est. Al cap de poc cal travessar un sender, molt evident, i continuar amb el mateix sentit de la marxa fins que trobem un altre sender, més rastre que camí. Continuem per aquest viarany, que ens porta a enllaçar amb camí més evident, que ens fa passar per l’estany Sec i molt més endavant, per l’estany Negre. Finalment ens trobem amb el camí ja fet de pujada, molt a prop del pal de direccions de les variants dels llacs.
A partir d’aquest punt no cal res més que continuar per camí conegut per tornar de nou a ‘aparcament i donar per finalitzada aquesta proposta.