Toponimia i cartografia de l'ICGC
Qualifico la ruta com a difícil per la pujada i baixada del cim i per la baixada per l'Escaleta, si no s'hi puja la qualificació baixa a moderada.
Hem aparcat una mica abans d'arribar a l'aparcament de la Vall, però si hi ha lloc és millor fer-ho a l'aparcament del Racó d'en Marc. Fins a l'aparcament s'hi arriba bé amb un cotxe normal per pista de terra d'uns 4,5 km en prou bon estat.
Cap problema per a la descripció del recorregut, tot ell és molt evident i senyalitzat, primer amb pals i després del cim, amb pintura i fites.
En el nostre cas, com que hem aparcat més amunt, reculem fins a l'aparcament del Racó d'en Marc. Quan hi som, creuem el barranc de la Vall per una passera i entrem al barranc d'en Marc, molt estret i encaixonat. Per ell arribem al Racó d'en Marc, un gran abric envoltat d’altes parets i amenaçants punxes.
Continuem pel sender a la recerca de l'Airosa atenent a les indicacions de diferents pals indicadors i així arribem a sota del coll de l'Ascens, lloc on farem un anar i tornar. Girem a la dreta per anar, per camí molt clar i fressat, al forat de l'Airosa. Si pel camí hem anat gaudint d'un fantàstic espectacle visual, ara son a la cirereta del pastís, final de l'excursió de molts i moltes. No per a nosaltres. Volem fer cim.
Per això cal grimpar un primer esglaó d'un tres metres per pujar a la base de la canal. Ens trobem equipament. Hi ha cable de vida i grapes que ajuden molt. Per als que no som escaladors és una bona idea portar equipament de ferrada: casc, guants, arnès i dissipador. Per als més hàbils, uns guants i prou. Una vegada fora de la canal cal fer un desplaçament per superar un curt pas (2 metres) aeri per anar a la recerca d'un flanqueig, també aeri però equipat amb un cable, per on accedim al cim, o a la punta de més alçària, atès el fet que més al nord-est es veu una altra punta, però més baixa (13 metres segons la cartografia)
La tornada la fem anant de nou a la canal. Per baixar fem ràpel amb corda de 30 metres. Queda molt justa, però suficient. Finalment desgrimpem el darrer esglaó i som de nou a la foradada.
Ara toca desfer camí fins a l'encreuament de sota el coll de l'Ascens. Quan hi som, agafem el camí que continua a la recerca de la roca Xapada. Hi arribem per un camí senyalitzat amb pintura vermella i escadusseres fites. Per anar al cim cal fer un curt recorregut de cresta ja que el camí no hi arriba directament, però es passa molt a prop.
De nou al camí, comença un fort descens a la recerca de l'Escaleta. Es flanqueja el cim de l'Airosa, on a la seva paret de ponent trobem el que alguns han donat per anomenar "falsa canal", una tartera una mica inclinada, però no és aquesta la canal que hem de baixar, la que interessa queda una mica més avall.
L'Escaleta impressiona vista des de dalt però amb calma i atenció es baixa bé. Fora ja de la dificultat, el descens continua amb fort pendent fins a sortir al camí de les Casetes Velles, pista on tenim el cotxe aparcat, uns 2.700 metres més avall, després d'haver passat per l'aparcament principal de l'àrea de la Vall i per la casa de la Vall de la Misèria, o caseta de Misèria.
