El Torn 

Descripció de la ruta

Comencem a pujar de valent per un clar sender el naixement del qual es troba indicat per un pal indicador que ens diu que al cim tenim uns 300 metres i a la cala Justell uns 1.000 metres.
El camí és força pendent i està senyalitzat amb uns petits trossos quadrats de plàstic d’uns dos centímetres quadrats i de color taronja. El sender, sense perill de pèrdua, ens puja a la plana cimera.
De seguida veurem el vèrtex geodèsic, al qual ens dirigirem. Cal gaudir amb calma, si el dia hi acompanya, de les vistes. És el millor que té aquest cim.
Des del cim ja veiem el camí que cal recórrer per baixar a la línia fèrria. A un petit coll que es veu a mig camí de descens hi ha que el camí es bifurca. Cal memoritzar-lo. El descens és vertiginós, més si el vent fa acte de presència.
Prenem el desviament correcte del camí, carener per a més referència, passem per les restes d’una edificació i apareixem a la Casilla. Un cartell ens informa de l’existència d’un aljub. Voltem la construcció i ens trobem en un punt en el qual podem passar a l’altra banda de les vies.
Un camí força clar ens rep a l’altre costat. Caminar per les vies és força perillós, ja que el trànsit ferroviari és constant així que és millor fer camí pel costat de mar. Hi ha camí. De vegades fent puja i baixa seguint el tall de la muntanya. De vegades flanquejant arran de costa. De vegades, per evitar haver de baixar al mateix nivell de mar, circulant per la mateixa via. Ull els dies de vent als passos 2 i 3. Un quart flanqueig sense cap problema ens deixa molt a prop de l’illot del Torn.
Es pot seguir fins a la mateixa platja, gaudir-ne, descansar i passar pel pont que permet passar a l’altra banda de les vies, lloc en el qual hi ha l’aparcament de vehicles, però en aquest punt també es pot creuar a l’altra banda i enllaçar amb un camí que connecta amb la carretera asfaltada.
Tant si es puja des de la mateixa platja com si es fa tal qual consta al track, els últims 1.100 metres s’han de fer per asfalt, en pendent. Desconec si es pot fer drecera i estalviar carretera, penso que sí perquè molt a prop del mirador, a uns 150 metres, vaig veure que sortia una mena de traça, molt i molt pendent. També és cert que el terreny es veia molt i molt brut però el naixement o acabament del corriol es veia molt evident.