TEXT PUBLICAT PENDENT DE LA SEVA REVISIÓ GRAMATICAL I ORTOGRÀFICA
Fins al lloc on proposo començar a caminar s'hi arriba bé amb un cotxe normal. L'accés és regulat tot l'any. A l’estiu no sé com estarà la barrera però fora de temporada només es tanca l'accés de divendres a diumenge.
Si vols anar-hi, et recomano que demanis informació a la policia local de La Ràpita.
Comencem a caminar en sentit horari, així que prenem el sender sense desnivell que ens porta a passar a gual el barranc del Llop, més endavant també el del Fredes i finalment el dels Coloms, els tres ben secs, i finalment enllacem amb la Sendera del Palleret , camí que ve de l'aparcament inferior de l'àrea d'esbarjo de la Mundana.
A partir d'aquest moment el camí es torna abrupte i rocós, on necessitem fer servir les mans per superar un parell de passos sense cap perill. Quan el pendent es redueix passem pel costat de Lo Palleret, de fàcil ascens i descens (opcional) malgrat la vegetació i la roca.
De nou en el camí s'arriba en un passeig a la Foradada. Imponent el lloc. Val la pena estar una bona estona gaudint de les vistes. Sempre agrada veure l'horitzó a vista d'ocell i la civilització als nostres peus. També, opcional, es pot pujar a dalt de tot de la roca.
A partir d'ara ens espera un recorregut llarg per la carena de la serra del Montsià. Tenim al davant un inacabable puja i baixa, amb molts llocs on la senda es fa difusa i d'altres on haurem de grimpar i desgrimpar. Caminant sempre a la recerca de les fites salvadores passem per la Trencada, la Tenda, el Palleret del Teix (curiosa l'escultura de barres de ferro anomenada "el Caminant") i arribem a la portella de la Font del Teix.
Ens queda el darrer esforç i grimpada, fàcil, abans d'arribar al primer objectiu del dia, la torreta de Montsià, o la Torreta (a seques), com figura al mapa de l'editorial Piolet.
Al cim ens reben un parell de casetes, un atrotinat pal amb un penell i els vèrtexs geodèsics de l'I.G.N. (cilindre de ciment) i de l'ICGC (clau). Les vistes han estat espectaculars durant el recorregut de carena, però ara les podem gaudir plenament perquè no ens hem de preocupar d'on hem de posar els peus. Fotos i continuar.
Per això tornem a la portella de la Font del Teix. Aquí prenem ara el camí que baixa en sentit nord-est per passar per la base de la cinglera del Palleret del Teix. El pas per aquest lloc no és complicat, però requereix atenció i cura. El camí, amb fites, ens fa passar pel trencall a la font del Teix i després d'un llarg desplaçament arribem a les proximitats del Mas de Comú, on enllacem amb el GR-92.
Incorporats a aquest corriol el seguim, sense abandonar les seves marques, fins al Mas de Mata-redona, abans hem passat per la bassa de Panxablanca (que no veiem) i Lo Portell. Al Mas podíem haver continuat pel GR però a última hora ens hem decidit per anar a visitar (un altre cop opcional) el vèrtex geodèsic de Mata-redona, així que abandonem el GR i ens dirigim al cim de Mataredona (ICGC), o molló dels Tres Termes (Piolet).
Foto i tornar a baixar pel mateix camí, on connectem amb el sender dit Lligallo d'en Carrasaca, per on arribem a la bassa de la Galla, on tornem a trobar-nos amb el GR-92, que ja no ens interessa.
Deixem el GR i un corriol que baixa al cocó de Jordi i continuem en sentit sud-est per arribar a la base del segon objectiu del dia, el Molló. Per pujar al cim cal abandonar el camí. La pujada és fàcil però molt pedregosa així que, després de la distància i hores que portem a sobre, cal prendre-la amb calma i atenció.
Hi ha qui continua la caminada baixant de nou al camí abandonat, però nosaltres ho fem per un altre corriol que envolta el cim pel seu vessant nord. Per aquest sender baixem fins gairebé assolir un coll. Continuem voltant la muntanya i anem baixant fins a enllaçar de nou amb el Lligallo d'en Carrasca.
A partir d'aquest moment, novament amb senyals de pintura blanca, baixem fins a acabar a la pista cimentada per la qual tornem al cocó de Jordi. Fi de la caminada.
