Descripció de la ruta
He aparcat a l’encreuament de pistes que és la Creu, segons el mapa de l’ICGC. Faig a peu els 800 metres que em separen de les ruïnes de Rúbies. Uns metres abans d’arribar-hi enllaço amb el GR1, per on pujo a la placeta que hi ha al final de la pista.
Per la dreta, amb les parets de lo Peladet a l’esquerra i la roca de Migdia a la dreta, amb les corresponents canals que tanquen la visual, continua el camí. Uns metres més endavant el camí es divideix en tres ramals. Continuo pel central. Del de més a l’esquerra no en conec la continuïtat, el de més a la dreta també és bo perquè uns metres més endavant s’ajunten tots dos.
Una vegada en el camí no cal res més que seguir els senyals de pintura del GR, marques que ens acompanyen fins atènyer el coll de la portella Blanca. És un lloc excel·lent per recuperar les forces, mentre ens deleitem amb les grans vistes que s’obren cap al nord. Tant se val si es va primer a la roca de Migjorn o a lo Peladet.
Pel que fa al nostre cas anem a aquest darrer cim, el veritable objectiu de la jornada. Per fer això continuem per l’esquerra, però anem més enllà del cim, per mirar d’estudiar, per una altra ocasió, la resta de carena fins al pas de Terradets. Fem quatre fotos i girem cua per anar, pel caire del cingle, a la recerca del cim.
Si fem cas del mapa de l’ICGC, a l’escala més comuna d’1:25.000, el cim es correspon amb les coordenades que demana la FEEC, però si el mapa que es consulta és a escala 1:5.000, la cosa canvia, tant d’ubicació com d’alçària. El cas és que si anem arran del caire, passem per totes dues cotes.
Una vegada hem gaudit del panorama i amb la satisfacció de la fita aconseguida, reculem de nou a la portella Blanca i d’allà al cim, proper i fàcil, de la roca de Migjorn. Fem una mica més llarg el recorregut per anar a agafar la pista que ens torna de nou a la portella.
Ara ja no ens resta més que desfer el camí fet de pujada per tornar a Rúbies, i d’allà, per la pista, fins al lloc on tenim el cotxe aparcat.