Pic de Certascan 

Compartir

Per fer aquest recorregut farem ús dels dos serveis de taxi  que permeten, d'una banda la pujada fins a l'estany de Romedo de Baix, i de l'altra la baixada des de diferents aparcaments, com el de la Font de la Costa, el de les Bordes de Noarre, el de les Bordes de Quanca o fins i tot el del càmping de Graus, aquest últim el més econòmic de tots quatre.

El preu del primer és de 150 euros, import a repartir entre fins a 5 persones. Quan hi contactes et diuen que cobren 30 euros per persona, però no et diuen que aquest preu és si completen la capacitat del vehicle. Si sou menys heu de repartir el preu de 150 euros entre els ocupants. El preu del segon és d'11 euros, tot i que al final ens en van cobrar 12,5 per cap. Com que la nostra intenció era pernoctar al refugi de Certascan no vam pujar amb el primer taxi fins a l'estany de Romedo de Baix, sinó que vam baixar a la Canalada, però el preu final va ser el mateix.

L'endemà sortim del refugi i ens dirigim, en sentit nord-oest, a la recerca de l'estany de Certascan, espectacular amb la llum de l’alba. Ens delectem una bona estona amb el paisatge abans de continuar. Tot i trobar-nos sobre el recorregut de la popular travessia de la Porta del Cel només aconseguim veure fites disperses, però no és impediment per arribar al nostre destí següent: el coll de Certascan.

No sortim ben bé al coll, ho fem una mica més al nord, però estem sobre el sender que hem de prendre per començar l'ascens al cim del pic de Certascan. Aquest sender comença relativament fàcil, en comparació amb el que ens espera de mig vessant cap amunt.

Un cop abandonem l'herbei, el camí s'inclina amb ganes per pujar el pendent fins a assolir la carena de la muntanya. Aleshores el sender pintat perd totalment la duresa per realitzar un flanqueig en sentit nord-oest, per terreny pedregós i una mica perdedor, fins a assolir la base del cim buscat, coronat per un vèrtex geodèsic. Pugem fàcil fins a dalt.

Les vistes són de les que treuen el singlot. Quina sort que hem tingut amb la meteorologia. Les previsions no eren del tot dolentes, però hi havia un lleuger risc de pluges que per sort per a nosaltres en aquesta ocasió van fallar.

La nostra intenció era mirar de continuar, per on millor ho veiéssim, cap al pic de Flamisella, impactant des de la nostra posició amb els seus imponents vessants, sense tornar al coll de Certascan. Descartem directament l'opció de passar pel pic de Certascan Nord i recórrer la carena crestejada que separa aquest cim del pic de Flamisella i descartem també la possibilitat de baixar directament a l'estany Blanc, opció desaconsellada pel guarda del refugi, encara que la veritat és que després veient el vessant des dels estanys Blaus, no es veia complicat. El cas és que baixem de nou al coll de Certascan.

Per camí, ara més efusivament marcat, baixem a la zona dels estanys Blaus, on definitivament abandonem la idea de pujar al pic de Flamisella. Ho deixarem per a una altra ocasió. Continuem camí acompanyats per fites i pintura i baixem a la pleta Vella, on decidim canviar de destinació. En lloc d'anar a buscar el taxi a l'aparcament de la Font de la Costa ho farem a les Bordes de Noarre, així evitem la pujada a l'estany de Flamisella.

Així doncs, baixem per un vessant esquitxat de planxes rocoses entre arbres, fins a la pleta de Guerossos per on remuntem un lleuger pendent per arribar a la cabana del mateix nom, refugi lliure recentment restaurat i amb reduïda capacitat (sis o vuit persones ?).

Després d'un lleuger descans, aprofitat per menjar alguna cosa, reprenem la marxa per iniciar un vertiginós descens a través de bosc, acompanyant les aigües del riu Noarre. La inclinació del traçat disminueix a mesura que anem apropant-nos al final del recorregut, fins a desaparèixer completament per arribar a les Bordes de Noarre, un conjunt d'edificis característics d'aquesta zona del país.

Des d'aquest lloc es pot continuar en descens a la recerca de les Bordes de Quanca, o fins i tot fins al càmping de Graus, distants quatre i vuit quilòmetres respectivament, però nosaltres iniciem un lleuger ascens per dirigir-nos, en uns 800 metres, a la pista que puja a l'estany del Port, lloc on hem concertat la trobada amb el conductor del taxi que, després de recórrer uns 13 km, ens deixa al lloc on tenim el cotxe aparcat, donant així per conclosa aquesta magnífica caminada.