El recorregut es planteja des de la població andorrana del Pas de la Casa, així que no cal un vehicle de característiques especials. Un turisme normal serà suficient.
El que sí que serà difícil serà trobar aparcament gratuït, ja que tots els carrers propers al lloc d'inici d'aquesta caminada són zona blava. Hi ha dos espais d'aparcament lliure a l'entrada de la població, poc després de passar el desviament al túnel d'Envalira, però acostumen a estar tots ocupats.
Molts usuaris han publicat tracks amb inici a l'aparcament de Costa Rodona, a 2.200 metres d'alçada. És probable que també sigui de pagament però a la zona hi ha espai lliure.
Recorregut realitzat sobre la base de la proposta de l'usuari de Wikiloc "juanklokura". Per a la seva valoració el divideixo en dues parts: la pujada i la baixada. La primera, la qualificaria de difícil i exigent atesa la naturalesa del terreny, sense camí, senyalització i forts pendents d'herba i grans roques. La segona, no presenta cap dificultat i fins i tot resulta fàcil i amena, després de l'esforç de la pujada.
Realitzo la ruta en sentit antihorari, atès que en desconèixer les característiques del vessant sud de la muntanya vaig preferir ascendir al cim per aquest, per temor que es tractés d'un vessant rocós. Ara a casa, un cop completat el recorregut, penso que va ser un encert, tot i que tampoc crec que hi hagi problema per baixar. Només s’haurà d’anar amb compte amb el fort pendent.
Poca cosa a explicar del recorregut realitzat, ja que del que es tracta és de seguir primer la ruta de l'estany de les Abelletes remuntant el riu Ariege. Tot seguit encarar la pujada, rocosa, fins al pla de la Portella de les Valletes i el seu estany, i de nou remuntar una pendent pala rocosa fins a un coll entre el pic dels Pedrons i els pics de Fontnegra. Un cop situats allà, només queda remuntar l'últim tram per arribar al cim del pic dels Pedrons.
Aquest es diria que es troba al punt assenyalat amb unes pedres, formant una fita, però segons els mapes consultats i el GPS no és així, atès que el situen unes desenes de metres més al nord-oest. Cap problema, ja que la ruta continua per la cresta en aquella direcció, així que es passa pel cim, segur. No m'estendré a explicar el paisatge visual. No li faria justícia. Sí que explicaré el descens, tot i que que es pot plantejar de moltes maneres.
Hi ha qui recorre totalment la cresta i fa ús d'un cable per ajudar-se en un tram una mica compromès. Jo decideixo evitar-ho i baixo pel costat de la meva dreta, a zona còmoda. A partir d'aquí, el que ja he dit, la baixada per on vulguis. Tota la muntanya es troba lliure d'obstacles, ja que es tracta bàsicament de zona de pastures, així que es pot baixar pel costat que es vulgui. Jo el que faig és intentar seguir el corriol que figura al mapa de l'Editorial Alpina, camí que segueix tota la corda de la muntanya, en sentit nord-est, orientat cap a les mines de Puimorent i la carretera N-22.
Baixo fins a enllaçar amb el sender que és l'Alta Ruta Pirinenca (HRP). Un cop al traçat no queda res més que seguir la seva senyalització, en sentit oest, per tornar al lloc d'inici d'aquesta dura caminada per la pujada per la coma del pla de la Portella de les Valletes.
