Si pots i vols fer el recorregut més curt, pots anar amb el cotxe, per pista de terra en bon estat, fins al lloc on el recorregut es bifurca. Hi ha un gran dipòsit d’aigua per als bombers. A peu o en cotxe, ja hi som.
Com que faig el recorregut en el sentit horari, començo a caminar en sentit sud per fer la pujada pel grau de Sant Antoni. Al poc de començar, una fita a la meva esquerra em fa deixar la pista i continuar per un clar sender.
No hi ha gaire cosa més de l’ascens per explicar. Camí clar, evident, feixuc i exigent, amb pocs trams de respir fins a sortir a la part alta de la muntanya. Una vegada a la carena, el camí evita les diferents punxes que trobo al meu pas. Així arribo al grau del Llop. Continuo endavant fins a pujar, caminant, al cim de la punta dels Pins Carrassers. Una petita fita termenal marca el punt més alt.
Les vistes són majestuoses. Tot el Pirineu, fins i tot l’aragonès. Montserrat… jo que sé, totes les serres i muntanyes que et puguis imaginar. L’estada a dalt és molt agradable, amb tota la vall del Montsant a baix. La serra de la Llena amb tots els seus cims (dos que són cent cims i un altre que és sostre comarcal), les poblacions d’Ulldemolins i Vilanova de Prades… en fi, tota una lliçó de geografia.
Per iniciar la baixada, m’adreço primerament al grau del Llop. La baixada sembla impossible, havent vist la verticalitat de la paret, però el cert és que el descens, encara que impresiona, és fa força bé. És bastant vertical en determinats trams, però la brancada dona una mica de tranquil·litat. Això sí, calma, i mira bé on claves els peus. Passo per la font d’en Rabassa eixuta i ja soc fora del grau, on el camí es tempera. Passo també per La Trona i acabo de nou a la bassa ja coneguda. Ja no em resta res més que desfer camí per tornar de nou a l’aparcament.
