Roca del Joc, o Roca de la Devesa Jussana 

Descripció de la ruta

Proposta aquest en la que es pugen tres cims encabits en tres llistes diferents; es puja un cim prominent, el serrat Negre, un cim emblemàtic i vèrtex geodèsic, el Pedró i finalment un cim de la llista de la FEEC, la roca del Joc, o roc de la Devesa Jussana.

Al lloc on es proposa començar a caminar s’arriba bé amb un cotxe normal. Fins a la collada de Falgars, bé des de la Pobla de Lillet bé per Sant Julià de Cerdanyola, la pista és asfaltada, després és de terra, però es fa bé, parant atenció en un parell de llocs i anant a poc a poc, amb un SUV o superior, cap problema.

Per fer aquest recorregut caminarem per senders evidents i pistes perfectament senyalitzades, encara que també tindrem temps per caminar sense traça, però per terreny clar i net. De l’inici al mas Vallfogona (important mas medieval) per sender. D’aquest mas al camp de l’Ermità per pista. D’aquest punt al collet del Llobató i a la collada de Sant Miquel, pel GR-4. De la collada al serrat Negre i la creu de Catllaràs, sense camí ni senyals. De la creu a la roca de Catllaràs es fa un curt tram pel PR C-52, que es deixa per anar a la collada del pla de l’Orri. Per anar al Pedró ens acompanyen senyals de pintura groga (una ratlla tipus Itinnerània). Del cim del Pedró a la base de la roca del Joc és on caminarem sense marques i caldrà anar a l’aguait del sender correcte. De la roca es continua pel PR C-52, que es deixa per anar pel sector de la pleta de les Vaques i el clot del Saüc, de nou amb senyals de pintura groga, fins al final del recorregut.

Un comentari addicional, que no sé si serà vigent sempre. El dia de la nostra caminada vam pujar bé al cim del Pedró, però per poder continuar el recorregut ens vam trobar que érem dins de la zona acotada per nidificació del Gall Fer, senyalitzada amb una banda de plàstic de color vermell llampant. Del lloc on hi ha en pilar del vèrtex s’ha de buscar la forma de voltar-lo pel vessant de llevant per així deixar aquesta banda a la nostra esquerra.

 

 

Es comença a caminar en sentit nord, primer per pista i després per sender, a la recerca del mas Vallfogona. Sense arribar-hi, se surt a la pista que abans es va deixar. Ara per la pista, en sentit sud-oest, s’arriba al camp de l’Ermità, a on s’enllaça també amb la Ruta Botànica del Catllaràs (senyalitzat amb un pal de fusta quadrat d’aproximadament u metre d’altura i una placa de plàstic amb icones i dades). Al peu d’un pal de direccions es deixa la pista i es continua per sender (GR-4), que comença a pujar a poc a poc, però que es va fent més pendent segons es progressa. Després d’una forta pujada s’arriba al collet del Llobató. En aquest coll, si no es vol anar a fer el serrat Negre, es pot continuar en sentit est, pel sollell del Catllaràs, però en aquesta proposta es continua pel GR-4 fins a la collada de Sant Miquel.

En aquest punt es passa una tanca i segons el mapa del Catllaràs, de l’Editorial Alpina, cal deixar tota pista i agafar un sender que puja vessant amunt a la recerca del cim del serrat Negre. Sobre el terreny no sembla haver-hi camí, però s’avança prou bé, amb el sotabosc net. Allà per on millor sembli s’arriba al cim. Aquest és un punt orogràfic que figura a la llista de cims prominents de l’ICGC, però no té cap vista, perquè tot l’horitzó el té barrat pels arbres que circumden el cim.

La baixada es fa igual que la pujada; sense camí, per la carena de gregal (NE), de manera molt còmoda i agradable, fins al pla de la Clusa, lloc on hi ha una clariana i diverses pistes. Cal continuar per la pista, pedregosa, que continua, també, en sentit nord-est, en lleugera pujada. Per ella s’arriba , després de passar dues tanques i un revolt de 180°, a la creu de Catllaràs, on s’hauria arribat des del collet del Llobató en el cas de no haver-hi anat al serrat Negre.

La pista, ja de nou a la Ruta Botànica del Catllaràs i al PR C-52, es fa en baixada i sentit nord-est per arribar a l’emblemàtica i estètica roca del Catllaràs, on en el cas de no voler anar al Pedró es pot continuar a l’esquerra, pel PR i Ruta Botànica. Al nostre cas, es torna a passar una altra porta i comença una curta pujada fins a atènyer la collada del Pla de l’Orri. En aquest lloc es deixa la pista i es travessa el prat, ara en sentit de llevant, i amb la companyia de senyals grocs de pintura s’inicia la pujada al cim. Al poc de començar, a l’esquerra del camí, ara com ara, es veu un cartell triangular groc amb un dibuix d’un gall fer i amb un text a dalt on se’ns demana que no passem més enllà, per respectar la zona de protecció d’aquesta gallinàcia. Sense sortir del camí senyalitzat s’arriba als peus del vèrtex geodèsic del cim del Pedró. Aquest cim figura a la llista dels 100 cims emblemàtics de Catalunya de l’ICGC. Aquí a dalt sí que es pot gaudir de vistes.

El dia que es fa el recorregut descrit, en continuar amb el trajecte planificat, ens trobem que som dins de la zona acotada per la protecció de l’animal perquè trobem una cinta vermella, molt cridanera, la qual, en cap moment de la pujada, hem trobat. Cal, com sigui, fer el necessari per a deixar aquesta cinta a la nostra esquerra i així dir que som fora del terreny restringit. També cal anar a l’aguait de trobar el camí bo. Hi ha un moment que cal deixar la traça que va pel llom de la carena, perquè més endavant la cosa es complica, encara que es pot arribar bé, amb una mica d’aventura, pel fort desnivell lateral i l’estretor del sender. El millor camí flanqueja el vessant entre la roca Roja d’Ardericó, a la dreta, i el PR C-52, per la baga de Corró. Aquest camí entronca finalment amb aquest sender PR i la Ruta Botànica, ja a tocar del camp del Joc de la Pilota i la base de la roca del Joc, imponent.

Per trobar el lloc de pujada cal anar uns metres al nord-est fins a trobar una petita fita a sobre d’una soca. Per l’esquerra, ara tapades per la vegetació, encara s’aconsegueix trobar més fites. Amb la seva companyia s’arriba a l’inici de la canal, amb una corda al segon tram, que permet assolir el cim. Una decorada creu de ferro i una estructura de xapa amb la Moreneta vesteixen la roca. Hi ha una altra amb una figura en forma de piolet rovellat, però aquesta resta a l’espera de visitants més preparats. Aquí sí que és per quedar-se a viure. Quin panorama. Espectacular. 360° bocabadors.

La baixada, amb cura (més després de la canal) es fa pel mateix camí. Ara, per sortir d’allà i continuar amb la proposta, cal anar a l’esquerra, en direcció a l’arbrat i continuar amb els senyals del PR C-52, que cal seguir fins a sortir a una pista on trobem la font de la Devesa Jussana. El més acurat és seguir els senyals de pintura del PR i pals de la Ruta Botànica fins al final del recorregut, però en un moment indeterminat, segons la vista del mapa d’Openstreetmap podem fer drecera, així que ens aboquem. Ens surt bé i trobem de nou el camí senyalitzat. Gairebé de pla o en lleugera baixada, per un bonic bosc de pi, passem per la boca de l’antiga mina del Moreno i es baixa definitivament al lloc on s’ha començat a caminar.

 

Nota final: Aquest recorregut comparteix trams del GR-4, PR C-52 i gran part de La Ruta Botànica del Catllaràs. D’aquesta es pot aconseguir informació, en tots els formats i track de Wikiloc, a aquesta adreça: https://turismelillet.cat/tour-item/ruta-botanica-del-catllaras/ (copia i enganxa el link al navegador, en cas d’estar interessat/da)