Ascens al que penso, a l'igual que d'altres, és el sostre comarcal de la Fenolleda.
Per arribar al lloc d’inici faig servir un tram de pista (https://goo.gl/maps/E9AsVQfGFtYqJSQz6), primer pavimentada i després de terra, una mica atrotinada al començament però apta per a tota mena de vehicles, que és el GR de Pays Tour des Fenouilledes. En uns 2,5 o 3 km s’arriba a la Desix (una riera, i a un lloc on la pista s'eixampla i es pot aparcar bé, abans de creuar una vella tanca..
El recorregut que jo he fet es fa, en quasi la seva totalitat, per camins i per pistes; els uns i les altres en bon estat i prou visibles per seguir la traça. Encara i així calen puntualitzacions:
Des de l’inici fins a la Creu de Marqueixanes, cap problema, bé per la pista, bé per la ruta pintada del GR de Pays Tour des Fenouilledes.
D’aquest lloc a la cota 1.542 (sembla que es vol consensuar el nom de la Creu de la Margarida, perquè allà conflueixen tres comunes franceses), al Serrat de la Margarida i a la pista del torrent de la Font de Pal cal anar alternant traces de camí amb trams sense. Si es vol, en comptes de fer dreceres, es pot fer servir la pista que, en llargues llaçades, també arriba al mateix lloc. El recorregut que jo faig, en dreceres, és d’uns 4 o 4,5 km que es fan força bé, malgrat la manca de rastre en determinats llocs.
Ja una vegada a la pista, sense problemes remarcables fins al final del recorregut, encara que en alguna ocasió caldrà fer servir el GPS.
Penso que és millor fer el recorregut en sentit horari perquè trobar el camí pel qual se surt al punt d'inici és una mica complicat. El torrent l'oculta.
Es comença a caminar per una pista secundària que puja en sentit més al sud-est que la pista on s’ha aparcat, encara que si es continua, sempre, per la pista, també s’arriba a la Creu de Marqueixanes.
En aquest lloc, una ampla esplanada, trobem una pista i també una porta. Ara a casa estant, gosaria dir que la pista que continua en sentit nord-oest és bona, però jo passo a l’altra banda de la porta i em faig un petit embolic (seguia el track d’un altre company. Ull als ruscs, no cal anar-hi) fins que trobo la senda bona. El més fàcil és anar a cercar el filat i seguir-lo en sentit nord-oest. En aquest tram hi ha llocs on es fa una mica més complicat avançar, per culpa del bàlec; així i tot, es puja força bé, fins i tot acompanyats de senyals de pintura (segur que de caçadors).
Si tot ha anat bé, trobareu un filferro que us barra el pas. No és, si més no el dia d’avui, electrificat així que se salta sense ensurts. I ja tenim el punt més alt del recorregut d’avui a l'abast, un grup de grans rocs al mig de l’arbrat. Si els límits del mapa de l’IGN francès són correctes, aquest punt, el nom del qual no he sabut trobar, però que com ja he dit més amunt sembla que es diu la Creu de la Margarida, pertany a la comarca del Conflent. Si és així podem dir que el que farem serà trepitjar el punt més alt de la comarca de la Fenolleda.
Per anar a l’altre cim més alt d’aquesta comarca caldrà baixar pel vessant nord-est de la muntanya, al principi sense camí, però sense problemes perquè el sotabosc és prou net i obert. Al final es troba senda. Sempre en baixada arribem a una esplanada, a on un rierol travessa la pista i trobem, per l’esquerra, una barrera, per la dreta un altre camí i recte un altre, a cel obert. Anem en sentit nord-est. Quan la pista per la qual es camina vol girar a l’esquerra, cal deixar-la i continuar per la dreta, de nou sense camí, en sentit nord-est. No triga gaire a aparèixer una traça, precària.
I així s’arriba a la base del Sarrat de la Margarido. Cal remuntar el pendent, de nou sense camí, cercant el millor terreny. També hi ha una tanca que barra el pas que s’ha de saltar i, ara sí que es pot dir que som al cim més alt de la comarca de la Fenolleda. Igual que els rocs anteriors, aquí tampoc hi ha vista, potser un espai entre arbres ens permet veure el massís del Canigó.
La baixada d’aquest punt ja és un acte de fe. Jo el faig acompanyat de la tanca de filferro que delimita, penso, els termes de Rabouillet i el de Montfort-sur-Boulzane, comuna del Languedoc-Roussillon. Es baixa molt bé, per fort pendent i sense camí. És més que probable que, sempre en baixada i amb la companyia de la tanca (a l’esquerra de la marxa), es pugui fer camí, però en veure que es retalla molt (i que igual es complica la cosa), decideixo creuar el filferro i anar en baixada, en sentit nord-oest, fent drecera rere drecera, saltant de pista en pista, fins que trobo el torrent que baixa de la font de Pal.
Aquí ja m’incorporo a aquesta pista i la segueixo, en sentit nord-est primer, sud-est després i de nou nord-est, fins a pocs metres abans que la pista faci un revolt a l’esquerra. Ara cal cercar, al començament és impossible, un sender ( al cap de poc apareix, fins i tot amb pintura) que es fica al bosc, en sentit sud-est, ja en pujada. Sempre amb aquesta orientació, arribem a una zona plana, més endavant s'inicia la baixada, de nou amb un curt tram de bàlecs, se surt a una clariana amb molta herba, en pendent, i ens decantem a l'esquerra per trobar la rivière de la Desix. Per on millor es vegi se surt a la pista on hem començat a caminar.
