Ben bé podria dir que avui he completat l’Olla de Núria, això sí, a còpia de diferents excursions. Avui he assolit els cinc cims que em faltaven per poder-ho afirmar. Són aquests:
- Pic Petit de Segre
- Pic de Segre
- Puig del Coll de Finestrelles
- Cim de Finestrelles
- Puig de Núria o del Coll d’Eina
Aquest és l’ordre en què els he anat assolint, ja que he fet el recorregut en sentit horari.
Poca cosa cal dir per explicar aquesta proposta. És una caminada d'alta muntanya per fer amb calma, per dues raons: la primera, per la bellesa de l’entorn; la segona, per la seva duresa. No hi ha cap dificultat tècnica remarcable, però cal vigilar on posem els peus, ja que el terreny, especialment a la carena, és molt pedregós, i els camins tampoc no ens ho posen gaire fàcil.
En condicions meteorològiques normals, el recorregut no hauria de comportar més problemes que anar fent camí i superar els desnivells que ens anirem trobant. La pujada des de l’estació del cremallera fins a la coma de l’Embut transcorre per camins senyalitzats de diverses maneres. De la coma de l’Embut fins a enllaçar amb el camí carener que baixa del Puigmal, en canvi, només disposem de fites, que haurem d’anar «caçant» amb la mirada per no perdre el bon pas.
El pas pels diferents cims demana tenir les cames a punt: el terreny és d'alta muntanya i el que hi ha pel davant és un autèntic trencacames, amb constants pujades i baixades. Un cop arribats al coll d’Eina, toca afrontar una llarga baixada per un sender senyalitzat amb les marques del GR, que acaba al riu de la coma d’Eina. Un cop a l’altra riba, es continua pel GR i, seguint-ne les marques, s'acaba tornant al santuari-basílica de Núria.
Ja sé que valorar la dificultat d’un recorregut és una qüestió molt subjectiva, però, en el meu cas, qualificaria aquesta proposta de difícil, tant per la duresa com per la llargada, sobretot perquè no estic acostumat a caminar tants quilòmetres. També és cert que el tram més exigent és el de l’inici, fins a assolir la carena. Un cop allà, malgrat el continu puja-i-baixa, si la meteorologia acompanya, les vistes ens conviden a aturar-nos una vegada i una altra. I així, gairebé sense adonar-nos-en, anem recuperant forces amb l’excusa de contemplar el paisatge i fer-hi unes quantes fotografies.
