El recorregut amb cotxe des de l'origen fins a l'inici de la caminada el podràs obtenir clicant a "Més opcions" o "Mostra un mapa més gran" al bàner de Google Maps.
Fins al lloc on proposo començar a caminar, generalment el mateix del qual surt tothom, s'hi arriba perfectament amb un turisme normal, atès que condueixo per carretera asfaltada (carretera de Fígols) fins a l'aparcament de l'Obac.
Recorregut totalment senyalitzat amb cartells i pintura groga, excepte als trams per pujar a una cota propera al mirador de la roca Narieda i al tossal d’Oriola. Aquests dos desviaments són del tot opcionals. Al primer s’hi puja per un corriol molt volàtil i dispers, tipus Guadiana, i al segon, per un camí una mica més evident i amb alguna fita, poques.
Si es té intenció de pujar a aquest darrer tossal, recomano fer-ho pel seu vessant oest atès que el contrari és molt pendent.
Com ja he comentat, tot el recorregut es troba perfectament senyalitzat així que no m'estendré en explicacions, almenys pel que fa a l'ascens al cim del tossal de Balinyó. Aleshores…
Surto de l'aparcament i em dirigeixo cap a la població de Fígols però no camino més de 5 metres per l'asfalt i ja veig la pista pavimentada que prenc per començar el recorregut pròpiament dit.
Al cap de poc deixo per l'esquerra la pista de terra, que serà per on tornaré, i continuo, també per pista de terra, en sentit sud-oest. Els senyals de pintura i cartells em porten, primer per la pista i més endavant per corriol que la retalla. La inclinació del sender fa que guanyi altura ràpidament. La pujada s'acaba quan arribo al coll d'Escala.
La pintura ara em fa deixar la pista que va cap a la roca d’Espatllagossos. El sender que segueixo pren orientació sud-est i més endavant comença un tram de llaçades, on trobo un pas equipat amb una cadena, totalment innecessària (al meu entendre) i després d'un altre tram de zetes començo a veure ja l'objectiu. Abans decideixo desviar-me per pujar al que crec entendre és la cota més alta de la roca Narieda. No explico com ni per on pujo atès que l'orientació és fàcil. Tampoc vaig al mirador de la roca perquè les vistes les imagino iguals a les que ja tinc des d'aquesta cota. Torno al camí i ascendeixo definitivament al tossal de Balinyó.
No estic gaire temps al cim, el dia és rúfol i amenaça pluja així que començo el retorn. Em dirigeixo al tossal d'Oriola. No hi ha senyalització i el camí no és gaire evident, però novament l'orientació és suficient. Un esforç més i trepitjo el cim del tossal. La vista del Balinyó és una passada. Un parell de fotos i continuo.
El descens és trepidant i per moments delicat, a causa de la qualitat del terreny. Tampoc no ajuda la poca visibilitat del camí, perdedor per moments. Hi ha moltes traces i l'objectiu també és clar, així que cap avall, a un collet evident. Crida molt l'atenció un corriol que per la dreta puja a una altra cota, però no és el camí que he de prendre.
Localitzo la senda correcta i sense problemes i amb un agradable passeig arribo al collet de la Canal del Joan (ICGC) o de Malhivern (Alpina). Aquí deixo el corriol que va a Cal Penya i començo a baixar pel camí de Perles a Fígols per l'aparcament de l'Obac i la font de Codonyes. Per això passo primer per la roca d'Espatllagossos, més avall creuo la pista que he deixat al collet (si hagués baixat per la pista possiblement hagués pogut trepitjar el cap de la roca) i finalment em desvio lleugerament del camí per visitar la font, on puc carregar de nou aigua.
Ja no hi ha més història. Els senyals grocs em porten al clot de les Tines, un torrent fortament encaixonat entre altes parets, i a la trobada de la pista pavimentada per on torno a l'asfalt de la carretera de Fígols i a l'aparcament.
