Exigent proposta per fer el cim del tuc des Monges, sense pernocta al refugi de Restanca, pujant directament des de la parada superior de la llançadora que fa el servei de transport des d'Arties. A l'estiu no es pot pujar amb vehicle propi, és prohibida la circulació des del nucli urbà.
La pujada es fa, sense problemes, pel GR 11 fins al refugi i a partir d'aquest punt pel GR 11-18 fins al coret de Uelhicrestada (ICGC). Final de la relaxació.
A partir d'aquest punt cal "tirar" d'orientació, mapa o de GPS i si es troben, el rastre de fites, encara que moltes vegades sembli que no sempre indiquen els millors punts de pas. El cas és que sense necessitat de pujar a la carena (penso que és impossible progressar per ella) s'arriba al cim.
La baixada l'encaro a la recerca del coll de Tumeneia (Alpina, sense topònim a l'ICGC) seguint un rastre de fites, encara que al tram final el perdo. Fer el descens per aquest coll demana molta calma i prudència, seguint un clar, i abundant, rastre de pintura groga (es una variant de la ruta de Carros de Foc). El començament consisteix a creuar un immens caos de roques, a cada qual més gran, vigilant de no relliscar i de trepitjar les roques que creiem més segures (que no es moguin).
El pendent s'accentua, molt, quan entro a la llera, eixuta, d'un torrent, molt pedregós, on començo a trobar rastre de sender. Ja dins el sector de la base de les raspes d'Uelhicrestada (ICGC) la pedra desapareix i el caminar es fa més cómode, per sender. La pintura m'adreça al plan de Mar (Alpina) on hi ha el desviament de la ruta Setau Sagueth i un pal de direccions. Amb les seves indicacions baixo de nou al refugi i d'allà, a pontet de Rius, a esperar a la llançadora per tornar de nou a Valarties.
No sé si sempre ha sigut així peró ara, em comentó el conductor, que si tens el bitllet de baixada comprat, pots baixar caminant per la pista si no vols esperar i l'autobús et recollirá si el pares quan hi baixa.
