He aparcat a l'inici del carrer de l'Alosa, del barri de Can Nadal, de Vilanova del Vallès, on s'arriba perfectament amb turisme normal per carretera asfaltada.
Començo a caminar per un vell sender, avui en dia aperduat però transitable, que em permet pujar a la recerca d'un gran dipòsit. Hi ha camí que hi puja, però com que el trobo una mica brut, en un moment donat ho deixo i pujo a la carena. És molt més dreta, però també més neta. Quan soc a la vista del dipòsit enllaço amb la pista per on hauria pujat si hagués continuat pel sender.
Una vegada al dipòsit continuo per un clar corriol, gairebé planer, per on acabo per enllaçar amb una ampla pista, Camí de Can Gavatx, per on recorro la serra de les Coves de Can Nadal, en suau pujada, per arribar al cim del turó de Can Nadal. Abans he passat, sense adonar-me, pel turó de la Mare de Déu.
El cim del turó és coronat per un gran bloc de roques i, una mica més a l'est, un altre dipòsit. Hi ha també a peu de pista una torre elèctrica, a tocar de la qual surt un corriol que permet baixar a la recerca de la cova Gran de Can Nadal. Visitada la cavitat no cal tornar al camí principal, perquè hi ha un corriol que, després de visitar una altra cova, la cova Petita de Can Nadal, acaba per enllaçar amb la pista principal i, uns metres més avall, amb la plaça de Can Pei.
A partir d'aquest punt ens espera una llarga caminada per una pista ampla, o carretera de muntanya sense asfaltar. Es passa per Can Jep de la Mel, on es deixa el Camí de Cèllecs i es continua pel Camí d'Òrrius, a la recerca del pla del Fum. Una vegada a aquesta destinació enllacem amb el GR-92, o Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu.
Continuo per aquesta pista per passar pel menhir de Cal Camat i, al següent encreuament, segueixo pel GR per deixar el trencall que s'adreça al coll del Porc i anar a la cerca del turó d'en Banús.
D'haver continuat pel GR hauria passat per la necròpolis de Can Bonet, però jo no n'hi vaig, així que deixo el GR per baixar a Cal Senyor (Hípica) i molt més avall al Mal Pas, on agafo la pista que continua en baixada en sentit nord-est. Una llarga baixada per pista una mica, o molt, desfermada, em porta al torrent d'Ardenya, on ja trobo el Camí de Can Cebrià, per on acabo finalment al lloc on he començat a caminar.
