Fem el recorregut en sentit horari, així que caminem, encara que es pot fer perfectament en cotxe normal, els dos primers quilòmetres fins a arribar al final de la pista, just fins a on hi ha el sender que porta a la dou de Bastareny. Si baixa aigua, val la pena acostar-s’hi perquè el lloc és encisador.
Passem la barrera que tanca el pas als vehicles i continuem per la pista en cerca del Monnell, on neix la pista de la Pilosa, camí que no ens interessa en aquesta ocasió. Continuem pista enllà fins que trobem, i travessem, el torrent de Monnell i al cap de poques passes trobem una fita a la nostra dreta, a peu de pista, que marca l’inici del sender que sí que ens interessa.
A partir d’aquest punt comença l’esforç, compensat per la bellesa del camí. En una inacabable pujada passem als peus de la cova de Vimboca i encara molts metres més amunt, enllacem amb el camí que connecta els colls de Galligans, Vimboca i Pendís. Ens hi incorporem i continuem en sentit sud-est, a la recerca del primer. Pel camí, ja sota la paret vertical del cim, podem veure una espectacular vista del massís del Pedraforca.
El següent punt de destinació el trobem al pas de la Boixassa, a on s’arriba fàcil després de deixar el camí que baixa al refugi de Sant Jordi, camí al qual tornarem després de fer el cim. Superat el pas, ja veiem, per la dreta, el sender, fitat, que puja al cim. Un darrer esforç i ja som al punt més alt que pujarem avui. Un llarg descans fent allò que acostumem a fer als cims, a més a més de gaudir de l’espectacle visual, i iniciem la baixada.
Hi ha diferents possibilitats, però decidim fer-la per els Empedrats, encara que al refugi ens han informat de la manca d’aigua al bullidor de la Llet. Reculem fins al camí que, ara sí, prenem per baixar al refugi. De camí és passa per la font de Faig, una altra contrada on ben bé val la pena aturar-se una estona. Finalment veiem el refugi. S’hi pot anar-hi o no.
De nou en camí cal agafar ara el sender PR-C 125, recorrent aigües avall el torrent de Pendís fins a l’estret d’Escriu i la seva font, lloc on trobem el torrent del Forat, aigües que ens acompanyen fins als Empedrats, camí que demana fer-lo amb tota la calma i atenció del món. Així, després de superar un pas entretingut, apareix el salt dels Empedrats.
La resta no té molta més història, es baixa al desviament del bullidor de la Llet, on no anem per la manca d’aigua, i acabem al lloc d’inici de la caminada, intensa però molt recomanable.
