Toponímia del visor de mapes de l'ICGC (Vissir3)
Mapa Cap de Creus, de l'Editorial Alpina
Ruta circular feta en el sentit horari, plantejada així per fer de pujada el tram de pedrera que s'ha de superar per pujar al coll de la Coma. És un tram força pendent i amb pedra de mala petjada que segur traurà de polleguera a més d'un.
Tot el recorregut plantejat es troba senyalitzat de diverses maneres. De pujada cal anar atents als pals de direcció i estaques de fusta, anant primer a la recerca de la Fontasia (itinerari A) i més endavant a Febrosa-sinols (itinerari B). Així s'arriba a la pista que puja de la urbanització Bellavista.
S'ha d'agafar aquesta pista, ja en pujada, i la remuntem fins al seu acabament. Continuem després per un sender, acompanyats ja per pintura de color verd (un cercle) que cal anar atents de no perdre, sobre tot al tall de pedrera. Sempre hi ha pintura, fins al coll, així que si no en veieu, és que aneu malament. Hi ha un lloc, que no sé explicar on és, que el "camí" gira a l'esquerra i comença un flanqueig, força horitzontal, en clara direcció a una torre elèctrica que hi ha al coll. Com ja he comentat, és senyalitzat amb un punt de pintura verda, encara que és difícil de localitzar. Si us trobeu que la vegetació us talla el camí ja aneu malament.
Una vegada al coll de la Coma, bufar i fer ampolles. Camí senyalitzat amb pintura vermella i verda per passar per la Verderola, la creu de les Palomeres (vèrtex geodèsic) i el castell de Verdera. Objectiu aconseguit. Vistes de primer ordre. Continuem camí i ens adrecem al coll del Mosquit. No baixem al monestir de Sant Pere de Rodes, encara que potser és el més adient.
Passem pel coll, atenyem el mirador a Sant Pere de Rodes i deixem la pista, encara que de nou és millor no fer-ho. Ací s'acaba, momentàniament, la senyalització, encara que hi ha alguna fita. Aquest corriol, mig perdut, ens porta a les restes d'una avioneta estavellada, lloc senyalitzat amb una petita creu de fusta, al mig d'un munt de pedres. A partir d'aquest moment, el camí és perd definitivament. A l'esquerra de la creu cal parar atenció per localitzar, en la distància, unes petites fites a sobre d'uns rocs. El millor és anar a la seva recerca i seguir el seu rastre fins sortir de nou a la pista.
Nosaltres ens aventurem a cercar un altre sender que vam deixar, per la dreta, abans d'arribar a la creu. Mala idea. Hi ha rastre (al terra es veu), però és difícil de seguir i la vegetació dificulta molt la progressió. Al final veiem de nou fites i ens adrecem, per finalment sortir a la pista.
Ja de nou amb senyalització ens adrecem a Santa Helena i l'antic poblat medieval de Santa Creu de Rodes. El nostre itinerari continua a la recerca de Mas Ventós i el seu excepcional mirador. Continuem per sender, en direcció a Vilajuïga i Pau. Deixem més endavant, al coll del Bosc de la Margalla, l'itinerari megalític, que també pot servir, amb una mica més de llargària, i continuem per la pista. Quan aquesta comença el descens, deixem una altra pista a la dreta i una altra recte, en forta baixada i que se'n va cap a Pau, i continuem per un corriol, per l'esquerra. Ara comencem a veure punts de pintura vermella, que ens acompanyen, primer fins al coll de Planells, i més avall fins a una pedrera, ja al camí de la Pedrera.
Així arribem a l'extrem oriental de la urbanització Mas Isaac. Ací hem de parar atenció ja que al poc de caminar per ciment, quan la pista fa un revolt a la dreta, cal deixar la pista i abocar-se pel vessant, fins a baixar al rec del Bac i trobar l'espectacular sureda del Bac, amb exemplars de suros magnífics. Atenció també en aquest punt, ja que el camí més evident ens fa anar a la recerca d'un pal de direccions que mana a la gorga del Bac. No és aquest el camí que interessa, encara que no és del tot dolent.
Ja en el camí correcte, o més directe, acabem al carrer de la Roja, al carrer Mas Ventós, al carrer Canigó i finalment al lloc on hi ha el cotxe aparcat. Jo acabo per una placeta, unes escales i camí de terra, però si es continua pel carrer Canigó fins al final, podreu contemplar unes curioses escultures a peu de carrer.
