Poc més enllà del km. 1,5 de la carretera L-913, a tocar de la font de l’Hedra, a una ampla corba, hi ha molt d’espai per aparcar. El camí surt senyalitzat amb un pal de direccions i és pintat amb un senyal de pintura, una ratlla groga. Aquests senyals ens acompanyen fins a un altre pal indicador, on trobem el desviament que ens permet anar a la recerca de la cova Castejón. Es tracta més d’una balma que no d’una cova. No us deixeu enganyar per la foto del cartell que anuncia la cova. La fotografia correspon a una altra cova, el forat de Gel, que hi ha al vessant obac del tossal de Mirapallars.
De nou al camí, pugem a la recerca d’una pista, amb un altre pal indicador. Continuem en pujada, per la dreta, i acabem a la porta de la cova del Pansot. Més enllà i amunt, trobem un altre pal indicador, on continuem a la recerca del cim. Els senyals de pintura fan abandonar la pista, però al final el camí senyalitzat acaba per desaparèixer, o jo no n’hi veig la continuïtat, així que torno a la pista.
Al cap de poc la deixo per anar de nou pel camí que, segons el mapa de l’ICGC és un S.L. (sender local), amb pintura groga (¿?). Novament deixo el camí i giro a l’esquerra, per un sender que s’orienta directament al cim, així que provo sort. Vaig directament al cim, sense passar per les antenes.
La boira resta enganxada a la fondalada, així que les vistes a la llunyania són esplèndides. Puc contemplar un extens panorama de 360º i aprofito per fer un mos, mentre observo la plana del cim intentant localitzar el dolmen. No ho aconsegueixo, però he vist que el terreny no és complicat. De tant en tant em sembla que segueixo un rastre de fites, fins i tot de vell sender, però al final, saltant de pedra en pedra i buscant el terreny més favorable, arribo al dolmen gràcies al cartell que n’informa, que és una mica més alt que la vegetació.
Per iniciar la tornada sí que m’ajuda un rastre de fites. De moment, camino gairebé de pla, en lleuger flanqueig. Arriba un moment en què s’ha de girar a la dreta per iniciar un descens més vertical. Hi ha camí, rastre, però en aquest punt cal calma per trobar la fita. Ja al camí, en baixada sostinguda, arribem de nou a la pista que ja coneixem.
A partir d’aquest punt no cal res més que desfer camí fins a baixar de nou a les balmes i, finalment, al lloc on hi ha el cotxe.
