Curt recorregut fet per assolir altre cim de la proposta del Centre Excursionista del Solsonès.
Els cims del repte són perfectes per, com al meu cas, fer quan els plans originals s'espatllen pel motiu que sigui. En aquesta ocasió la meteorologia no va ser la prevista i en comptes de tornar cap a casa de buit em vaig desviar a Peracamps per esborrar aquest cim, que per a la meva sorpresa llueix també un vèrtex geodèsic així que una altra "X" a una altra llista.
Com que no tenia cap itinerari preparat, em vaig recolçar en una traça de la marxa de la festa major de Llobera-Peracamps de l'any 2024, però el vaig retallar per intentar anar a un altre cim que també era de pas de tornada a casa.
Tan el tall d'anada fins a gairebé el cim com el tall de tornada des de Peracamps fins al final es fa per terreny clar, per camins de terra i asfalt (tota la tornada des de Peracamps). Hi ha llocs que poder sí cal comentar.
Quan s'arriba a l'alçada del bosquet del Soler Desposada es deixa la pista de terra i es baixa pel bosc, sense camí al començament, fins a les planes de Comadòria. Uns centenars de metres més endavant deixo el camí que es va seguir a la caminada popular i continuo pel camí de Comadòria. Aquesta pista la deixo també mes endavant en agafar una vella pista per on giro bruscament en sentit sud-est i en pujada.
Aquesta és de bon fer, i segons el mapa de l'ICGC, serveix per arribar al cim, però com no podia ser d'una altra manera i fidel al meu costum, després de deixar de banda dos "imaginaris" pujants al cim, al tercer deixo la tranquil·litat del sender i em fico vessant amunt directe al cim. No es fa malament, però com diu un vell conegut meu..."s'ha de saber reconèixer vells camins".
El pitjor tros el trobo als tres últims metres, on trobo caigut un arbre prim embolicat amb matolls. Res de l'altre mon, però després de la satisfacció d'haver encertat amb el camí... I vaja, superat el tramit resulta que surto a un camp llaurat. Veig el vèrtex geodèsic a tocar, així que pel costat hi arribo.
Foto de record i cap a l'antena, també pel costat del camp. De fet em faig un fart de trepitjar camps llaurats fins que acabo als carrers de Peracamps. I a partir d'aquí ja no cal més historia. Tot carretera fins a tornar al lloc d'inici.
