La Creueta 

Descripció de la ruta

Ressenya publicada pendent de la seva revisió ortogràfica i gramatical

 

Aquesta vegada toca explicar l’ascens a un cim que podem col·locar perfectament a la categoria de fàcil o molt fàcil, si no és que ho fem complicat cercant altres camins o distàncies que canviïn aquesta valoració.

El cim de la Creueta, a cavall de les comarques del Ripollès i el Berguedà, sembla un illot, separat de la serra de Montgrony, a l’est, pel collet de les Fontetes, i dels cims del tossal de Rus, Puigllançada i la Tosa, a l’oest, pel coll de Castellar.

Aquest coll acostuma a ser un dels llocs preferits per fer un còmode ascens al cim de la Creueta, ja que és de fàcil accés amb turisme normal per carretera asfaltada i es troba molt a prop del cim, amb la qual cosa, en un curt recorregut de molt poca dificultat, remuntant l’herbat llom de la muntanya, es pot pujar al cim. Aquesta opció és perfecta per fer amb mainada o persones poc acostumades a caminar per muntanya. També sol ser comú fer aquest cim a l’hivern perquè amb els vessants coberts de neu és un lloc perfecte per a fer el descens amb esquies, caminar amb raquetes de neu o deixar a la mainada gaudir de descensos en trineu.

Recorreguts de més envergadura es poden plantejar si decidim recórrer la carena que hi ha entre els colls abans esmentats. Les poblacions de Toses o Castellar de n’Hug permeten pujar-hi i fer un recorregut circular, una mica trenca-cames, que passa per una sèrie de cims que ronden els 2.000 metres o inclús els superen, com és el cas del cim que ens ocupa, ja que la Creueta té una alçària de 2.067 metres.

Aquest recorregut que explico el començo a l’estació de tren de Toses però també es pot fer des del lloc que els mapes anomenen el pas del Vell. Unes desenes de metres abans d’arribar al Rigart, segons es puja de Toses en direcció a la collada de Toses, hi ha lloc per aparcar. A prop d’aquest lloc surt la pista que porta a Montgrony i passa pel cortal de l’Hoste.

 

 

 

Se surt de la població de Toses, concretament des de l’estació de Renfe. Travessem les vies i caminem en sentit sud per caminar per sender amb senyals d’Itinerànnia. No triguem a trobar pals indicadors d’aquesta empresa. El segon que en trobem ens indica el camí a seguir en direcció a Montgrony. Més amunt enllacem amb el camí de l’Oreneta, passem pel serrat del Sentinella i arribem al cortal de l’Hoste, lloc a on trobem el camí que puja del pas del Vell, l’altre lloc alternatiu per començar i finalitzar aquest recorregut.

Continuem en sentit sud-est i al cap de poc abandonem el camí que es dirigeix a Montgrony en continuar en sentit sud-est per flanquejar el bac del Pelòs. Abans d’arribar a la Roqueta deixem el camí senyalitzat que ens pujaria a la collada de les Fontetes i pugem de forma més directa, gairebé en sentit sud, encarats totalment al serrat del Paravent, o amorriador del Bac.

Atenyem aquest primer cim del dia i girem en sentit nord-oest per iniciar el descens per la carena, que ens porta a un coll previ al pla del Ginebrar. Superat aquest pla ens rep el serrat de la Barraca, que culmina al cim del serrat de la Moixera, que també ascendim.

De nou un lleuger descens per la carena de la coma de Migjorn ens fa perdre una quarantena de metres de alçària, que recuperem de nou per a pujar al cim de la pleta Roja. Aquí ja superem la cota de 2.000 metres d’alçària en trobar-nos a 2.033 metres.

Continuem per la carena i tenim pel davant l’últim puja-baixa del dia, que ens porta al cim de la Creueta, màxima altura de tot el cordal d’aquesta serra de Montgrony, si es que aquest cim de la Creueta en pertany.

Per baixar del cim i continuar amb la proposta, deixem el camí que baixa al coll de la Creueta i baixem per la carena de mestral de la muntanya, més o menys encarats al pla d’Anyella. Després d’un petit coll agafem la carena que baixa en sentit nord-oest per sobre del bac de la Creueta. Més avall passem a gual el torrent de la Creueta i el del Pedró. Després d’això iniciem l’ascens a la recerca de la barraca de Toses i més amunt encara a la pista que, en cas de prendre-la, en sentit nord-est, ens portaria també a la collada de Toses. En tot aquest descens hem anat deixant traces de senders, dibuixades al mapa, però en caminar per terreny obert anem el més directe possible.

Ens incorporem a la pista i la seguim uns pocs metres en sentit oest. Deixem aquesta pista per agafar orientació nord-oest i pujar al cap del Ginebrar, cim del tot opcional. El descens d’aquest turó és una mica caòtic a l’inici, ja que no hi ha un camí clar. El terreny és obert així que per on millor ens sembla anem perdent altura. Finalment trobem un filat que ens ajuda a enllaçar amb una clara traça per la que baixem a la collada de Toses.

Aquí enllacem amb el camí senyalitzat que és el camí de Toses a Puigcerdà, que recorre, en aquest cas en descens, tota la Vall d’Alp. Seguint els senyals baixem fins al pas del Vell. Aquí el camí passa per sota de la carretera GIV-4016, travessa el Rigalt i ens fa guanyar uns metres de desnivell per passar per sobre del túnel del ferrocarril abans d’acabar definitivament a l’estació.