Descripció de la ruta
Surto del lloc d’aparcament i m’encamino al Rial de Busa, ja per pista de terra, en sentit nord-est. Just uns metres abans d’arribar-hi giro a l’esquerra. Travesso, sense adonar-me’n, el GR1 i continuo en la mateixa direcció, encarat a Casa Vila, amb Sant Cristòfol de Busa a la meva dreta. Despenjo, creuo i torno a penjar un filferro i giro a l’esquerra per terreny on un cartell m’avisa que per allà hi pastura bestiar i que només seré jo responsable del que em pugui passar.
Al cap de poc torno a enllaçar amb una altra pista, que agafo en sentit oest. Quan giro cap a l'esquerra, una altra vegada sense adonar-me’n, torno a creuar el GR1 i arribo a una gran bassa d’aigua. Jo avanço per la dreta, però tant se val per on es faci, al final els camins es troben.
Més endavant, ja fora de la vegetació, la pista, en lleugera pujada, enllaça amb una altra, travessera.
L’agafo en sentit de pujada, amb orientació sud-oest, també en lleugera pujada. Més amunt, a un petit revolt de la pista, amb una mena de baixant d’aigües, surt per l’esquerra, pendent amunt, una traça de corriol que es pot fer servir per anar al cim, però jo continuo per la pista per mirar de fer més llarg el recorregut, perquè veig que el bosc que vesteix el vessant és molt net i em deixarà caminar. També em fa envalentir la imatge satèl·lit de Google.
I certament em surt bé. Uns quants metres més endavant trobo, per la meva esquerra, una ampla clariana per on s’intueix, amb molta imaginació, un rastre. El cert és que, ho sigui o no, es va pujant fàcil fins al mateix cim, on em rep la caseta de vigilància d’incendis de l’ADF local, el vèrtex geodèsic i unes vistes excepcionals de 360º. No les explico perquè seria molt llarg.
La baixada la començo també al meu aire. Hi ha camí, però prefereixo caminar a la vora del cingle. Hi vaig trobant i deixant el camí bo un parell de vegades fins que em trobo amb un filferro. El podria saltar, però decideixo sortir al camí, per on finalment arribo a l’aparcament de la creu de Busa.
En comptes de tornar per la carretera, encara vull fer més estona per la muntanya, així que pujo al mirador de la creu, o serrat de la Capella. A les vistes anteriors, ara s’hi afegeix la vall d’Ora en tota la seva extensió, vistes que em retenen una bona estona al mirador, aprofitant la taula amb la imatge, en ceràmica, que mostra la ubicació dels cims que es veuen.
Torno a aprofitar la bondat de la vegetació per començar la baixada cap al cotxe seguint el caire de la muntanya. Així, molt plaentment, arribo fins a on el tinc aparcat, on dono per finalitzat aquest curt però satisfactori recorregut, on he pogut gaudir d’una calma total.