Volia copiar un recorregut circular penjat per altre usuari d'aquesta plataforma d'intercanvi de recorreguts i al final la cosa va anar com va anar.
D'aquest cim, el més alt del terme municipal de la Molsosa, hi ha molt poca informació a Internet, tret de Vikipèdia i altres webs similars; de ressenyes de muntanya només tres.
Plantejar un recorregut circular és anar a l'aventura. Ja dic que el millor és fer una caminada lineal d'anada i tornada per la pista que va a Cal Serra, i així i tot no us lliurareu de trepitjar camp de cultiu perquè el cim, i vèrtex geodèsic, es troben totalment envoltats de vegetació. Aquesta dada és important perquè és millor plantejar el recorregut en temps de bonança si no voleu quedir ben guarnits de fang.
Dit això, el que hi vaig fer.
He aparcat al trencall de l'Oratori, a la carretera asfaltada que l'ICGC anomena Camí de Prades. S'hi arriba perfectament amb un cotxe normal.
Començo a caminar en sentit nord-oest per la pista que mana a Cal Serra. Camino sempre per la pista principal i no faig cas de cap desviament que trobo (dos a l'esquerra i un a la dreta) fins que ja a punt d'arribar a Cal Serra giro a la dreta per una pista secundària, en pujada.
Aquesta pista em porta a un camp de cultiu, on ja tinc clar que no queda altra que travessar-lo. L'accés al cim és franc per la part de darrera segons he arribat, la resta és tapada per la vegetació.
La tornada la començo desfent passes fins a la pista per la qual he arribat, i ara torno a oferir la possibilitat de tornar per on s'ha vingut. Jo vull fer una circular, i GPS en mà giro en sentit nord-est, en baixada fins que trobo per on haig d'abandonar el camp. El sender, però, és brut, encara que amb paciència m'obro pas. No són més de cinc metres. Després apareix el rastre d'una vella pista, ja neta. Aquest tall brut es pot lliurar per la zona d'arbres de l'obaga del Jovert. No és neta però sí més transitable, encara que sí com sí s'ha d'anar a la recerca de la pista.
Més endavant el camí és torna a tapar. És hora de pujar el marge i entrar en un altre camp de cultiu. I ara dic que si estàs fent aquest recorregut, et deixis de romanços i et fiquis al camp (si el terra és sec) i deixis de banda el meu recorregut. Pel camp no sé com es sortirà però per on jo continuo tampoc resulta fàcil. En comptes de ficar-me al camp continuo recte, entre la vegetació, i trobo una pista.
Cap a la dreta hi pujo de nou al camp així que ara continuo en baixada per la pista... i de nou un altre camp. El vorejo, més o menys fàcil però faci el que faci, entre vegetació, em porta a camps de cultiu. Al final, no sé ben bé com, acabo a l'esplanada de la granja, a les portes de la qual hi tinc el cotxe aparcat.
Ja no em resta res més que anar a la recerca de la pista i així acabo per tornar al lloc d'aparcament i donar per finalitzada aquesta esbojarrada aventura.
En resum: Fer aquest recorregut només resta reservat a "sonats" com jo. Si el terreny és sec igual et pots aventurar a fer-lo. En cas contrari, per aquesta banda penso que el millor és fer un recorregut lineal.
