He aparcat al Mirador de Prades, a la carretera N-420, així que s'hi arriba amb qualsevol tipus de vehicle.
Si es vol fer el recorregut una mica més curt i evitar la baixada i pujada al mirador, es pot optar per aparcar al barranc de la Fuïna. Allà, s'hi arriba també amb cotxe normal ja que la pista, estreta, és asfaltada. Al final hi ha lloc per aparcar un parell de cotxes. A aquest punt, s'hi arriba pel camí dels Fontanals, que es pren al final del carrer del Mestral.
De l'aparcament em dirigeixo en sentit est per prendre, al final del sector del mirador, un camí privat que baixa a la recerca de la casa de turisme rural mas del Coll (finca Fontanals segons el mapa de l'editorial Piolet).
No hi arribo perquè en trobar el camí de Fontanals m'hi incorporo en sentit nord-oest. No camino gaire per la pista, ja que al cap de poc temps la deixo per incorporar-me a un seder. No està senyalitzat així que cal anar atent.
Prenc orientació est i camino en lleuger ascens o de pla per passar per la cova de Maria-ganxa i començo la veritable pujada que em porta al desviament de la font Fumalenca, que no visito, i pujo caminant per la canal dels Fontanals a un coll on trobo un pal amb indicadors del sender PR-C 53.
Em dirigeixo a lo Morral i em trobo amb un pas equipat amb una cadena. Aquest equipament es pot evitar si es pren un corriol que continua més a l'esquerra. Després d'una lleugera pujada i de salvar alguna roca, arribo al cim, el que marquen l'ICGC i la FEEC, de 682 metres. Remarco aquest detall perquè més al sud-oest, en direcció al cingle i a les trinxeres, gent del país ha marcat el Morral, de 678 metres.
Inicio el retorn baixant de nou al coll, on deixo per la dreta el sender que passa pel Grauet, el mirador de les Sentius i el mirador del Cocó, i em dirigeixo al coll dels Rosegalls pel PR-C 53. La baixada és ràpida i amb trams de fort pendent, però es baixa bé.
Ja al coll continuo en direcció a Falset. Després d'una ziga-zaga de la pista veig a terra, a la meva esquerra, un parell de fites que indiquen el començament d'un tènue corriol. Dubto, però al final m'animo i deixo la pista per continuar pel seder.
Em surt bé la jugada. Arribo a una zona amb cases i barraques de camp a la capçalera del barranc dels Fontanals, on trobo la pista que m'ha de portar al barranc de la Fuïna. Quan arribo veig que fins aquest punt arriba una pista asfaltada, així que pot ser un bon punt per iniciar de manera diferent aquest recorregut.
Jo continuo per la meva esquerra, deixant l'asfalt a l'esquena. La pista de terra em portaria a l'aparcament però mirant el mapa veig que puc tornar de manera més directa, sense passar per terreny ja conegut, així que deixo aquesta pista per incorporar-me a una altra, tancada amb una cadena.
La pista és precària i presa ja per la vegetació, però es pot caminar bé. Així arribo a una caseta. La pista de l'esquerra és la més neta i segons el mapa la més clara, però per no molestar la propietat continuo recte, en ascens, per un “semi” perdut corriol.
No trigo gaire a arribar a un punt on veig per la meva esquerra un sender que s'endinsa a la vegetació que, segur, és una drecera (més endavant confirmada) però jo continuo per fer una llarga llaçada, caminant més o menys seguint el traçat d'una línia elèctrica.
Finalment, després de "saltar" el marge de la pista, en surto a una altra, per la qual arribo a l'aparcament del mirador de Falset.
