Aquesta proposta que faig té un condicionant molt important.
Tot just hem aparcat i ja tenim quatre gossos vigilant que no entrem en terrenys de la granja de Valldemaria, però el cas és que, sí o sí, hem de creuar aquesta instal·lació. Els gossos no arriben a atacar, però fan molt bé la seva feina. Si us fan por els gossos no cal que continueu llegint, ja que aquest itinerari, tal com està, no és per a vosaltres. Potser us serveix per buscar alternatives, que segur que n’hi ha, ja que aquest sector de la muntanya està solcat per múltiples pistes i camins.
Si sou dels que no en teniu i us entesteu a fer aquesta proposta, us recomano que quan els gossos us surtin al pas, us planteu drets amb els bastons ben a la vista i espereu que algú surti a veure qui hi ha, li expliqueu què voleu i us acompanyi a l’altra banda de la granja. Així ho vaig fer jo i no va posar-me cap entrebanc.
Començarem a caminar, després d’haver solucionat l’assumpte dels gossos, en sentit nord-est per anar a buscar el final de les edificacions. Una vegada hem superat els coberts a on tenen les vaques, cal girar a la dreta, deixant a l’esquerra els dipòsits de fems d’aquests animals. Quan els hem superat veurem que al davant nostre hi ha un marge, com de runes, que baixa a la riera de Valldemaria. Veiem també que neix un corriol, baixem i el seguim.
Al cap de poc el camí s’obre i es converteix en pista en estat d’abandó. Més endavant es fa més transitable i comença a fer pujada de forma sostinguda. Trobem el primer encreuament dels molts que trobarem al llarg del camí. Continuarem per la pista central. Més endavant, a uns 500 metres aproximadament, continuarem recte en sentit nord-est. Uns pocs metres després continuarem també en el mateix sentit i abandonarem per l’esquerra una altra pista.
Ara la pujada se suavitza i la pista gira en sentit nord i més endavant segueix cap al nord-oest, llavors deixem la pista que continua en aquest sentit i girem fort en sentit est. Arribem a un punt en el qual podem fer servir qualsevol de les dues opcions que se’ns ofereixen tenint en compte que giren en sentit sud. Quan les pistes es troben, anem en sentit sud-est. Trobem un altre enllaç. Ara seguirem per la dreta, en sentit sud-oest, planejant a la recerca d’un revolt a l’esquerra en el qual deixarem un parell de trencalls a la dreta. Davant apareix una altra pista, descarnada i en fort pendent. A la dreta continua la pista, ampla i planera. Podem fer-les servir totes dues, ja que més endavant s’ajunten. La de l’esquerra, costeruda, la de la dreta, molt més còmoda. Quan les pistes es troben, el camí es fa més ample i arribem a un punt en el qual la pista gira a la dreta i veiem a l’esquerra una altra pista, més estreta.
Deixem la pista ampla, que també, fent més llarg, ens serviria, i anem per l’esquerra per la pista més precària, en sentit nord. A l’encreuament següent deixem la pista que inicia una suau baixada al davant nostre i girem a la dreta per continuar pujant i sortir a la pista carretera que és el camí senyalitzat que puja de Lloret de Mar. Ara ja trobarem senyals de pintura verda. Seguirem la pista senyalitzada per l’esquerra, en pujada i al cap de poc de baixada, per arribar a l’alçada del dipòsit d’aigua de la urbanització Montbarbat.
Ja trobem un pal indicador i seguirem el camí que ens porta al poblat ibèric. El camí està marcat, així que tan sols ens resta anar seguint els cartells. Al cim del Terme Gros/Montbarbat tenim el poblat ibèric i la torre de gaita. Se suposen bones vistes.
Per tornar farem servir un sender que neix darrere de l’última edificació que hi ha a la part sud-oest del poblat. Aquest corriol no està senyalitzat però es localitza fàcilment i és molt fressat i net. Així baixarem de nou a trobar la pista carretera que és el camí que torna a Lloret. La seguim per l’esquerra i al cap de poc arribem a un pal indicador.
Seguim en direcció a Lloret centre. Deixem un trencall a l’esquerra amb l’accés restringit i continuem per la pista. Deixem de nou un trencall a la dreta i ens enfilem a dalt del turonet que tenim al davant per parar els peus al cim del Montbarbat/el Terme Gros.
Ara anem a trobar la pista que veiem al sud-oest i la seguim per la dreta. Al nou trencall prenem per l’esquerra i al cap de poc deixem el camí per desviar-nos a la dreta i anem fent camí de forma planera fins que trobem una pista, amb molt pendent, a l’esquerra, per sort no l’agafem, ja que seguim en sentit nord-oest i en baixada.
Tornem a caminar de pla i trobem una altra pista que surt per l’esquerra que de nou abandonem per anar, ara en descens, per la dreta en sentit nord-oest. Més endavant, més del mateix. Al trencall seguim per la dreta, per la pista, i creuem la llera eixuta del torrent de la Pedra Escolta. Anem de nou planejant i abandonem dos trencalls, separats uns 350 metres, a la dreta, i al següent ens desviarem per prendre orientació nord-est.
De nou de forma planera anirem a creuar el torrent de Mas Putega. Continuarem en sentit nord-oest per la pista per remuntar el llom de la muntanya i trobem una altra pista. La creuem i anem en sentit més o menys nord fins que trobem una altra pista. Aquí tenim dues opcions. La fàcil i còmoda és seguir per l’esquerra per una pista que ens portarà a la granja de Valldemaria de manera directa.
El track, però, segueix recte per camí mig perdut que continua en sentit nord-oest fent baixada i amb vegetació que no arriba a tapar del tot la traça del camí. Així, desemboquem a una altra pista. Per l’esquerra tornaríem a enllaçar amb la pista anterior però de nou busquem l’opció més complicada i feréstega i anem a localitzar un corriol que, amagat al començament, surt al davant de la nostra posició. Cal abandonar el trencall de l’esquerra i el de la dreta i anar a voltar una alzina que hi ha un parell de metres a la nostra dreta.
Quan tenim l’alzina a la nostra esquerra la voltem i veurem que neix un corriol o pista tapada per la vegetació. El camí es va aclarint de mica en mica però mai arribarà a ser net del tot, però es fa prou bé. Deixarem un trencall a la dreta i ja a les portes de la granja de Valldemaria enllacem amb la pista que havíem dit que era el camí fàcil. Ara seguim a la dreta i arribem a la tanca que barra el pas a la granja.
De nou cal anar amb compte amb els gossos, així que és millor cridar els amos per mirar que algú ens acompanyi de nou al cotxe.
