Cali·fico la ruta com difícil per la falta de camí clar a la part final del recorregut. Hi ha altres ressenyes on sembla que no han tingut tants problemes amb la vegetació.
Ruta feta des de Coll de Guilló només per pujar al cim. Ja fa temps vaig anar a pujar a Los Picons així que tots els camins que s'adrecen al cim de Montessor (1.032,2 metres) ja els tenia fets, inclús en aquella època ja ho vaig intentar, de pujar-hi, però no vaig trobar com.
Avui, havent llegit vàries ressenyes que deien que fer cim continuava sent complicat, ho vaig intentar de nou.
Explico les meves impressions, després d'haver fet cim.
Venía amb cotxe de fer el cim de Malera, en Tartareu. Google Maps, per arribar al lloc on volia començar a caminar, el coll de Guillo em va fer recórrer uns 8 km per pista de terra en molt bon estat. Aquesta pista comença en la carretera d'Os de Balaguer a Alberola. Al pont del Congost, en un fort revolt, senyalitzats amb pals de rutes senderistes (Los Picons i Montessor), neix aquesta pista que és el Camí de Montessor. Suposo que si es ve del sud, l'itinerari ofert passarà per l'ermita de Sant Salvador.
Aparco just al davant de les ruïnes del mas So Guillo.
Al lio.
Entre la pista i el mas surt un sender, per on arribo a un pal de direccions. Deixo el sender que es desvia a l'ermita de Sant Salvador i continuo pel corriol que es dirigeix al Montessor.
El sender és clar i evident, senyalitzat per fites i altres el·lements. En un moment donat cal fer un fort gir a l'esquerra per continuar pel sender. Hi ha traça que continua recte, però desconec la seva continuïtat.
El camí que segueixo puja molt suau, i fins i tot planeja força estona, fins que trobo un fita que em diu que haig de continuar vessant amunt, per la meva dreta. La traça puja vertical a la recerca del cim, però arriba un moment que trobo que la vegetació talla totalment el pas. Reculo uns metres a la recerca d'un corriol que no vaig agafar anteriorment i provo de seguir-lo amb l'esperança de trobar com fer cim sense barallar-me amb la vegetació, però desprès d'una bona estona, en veure que m'allunyo del cim i a sobre començo a perdre altura, decideixo tornar enrera.
De nou al lloc decideixo intentar seguir sobre el track que porto al GPS. Aconsegueixo superar la barrera vegetal que em talla el pas i pujo, aprofitant uns ressalts de roca, a la carena, o part alta de la muntanya. Em reben un munt de garrics. Com puc, GPS en mà, cercant pas per aquí i per allà, arribo al vèrtex geodèsic i allà mateix m'adono que no és aquell el punt on el mapa de l'ICGC marca el cim. Una nova lluita, curta aquesta vegada, amb la vegetació i ara sí soc al punt que es dibuixa al mapa. De vistes, cap ni una.
Inicio la tornada. Per això em deixo porta per una espècie de traça (el terreny és molt pedregós) però en no tenir-lo gens clar opto per anar a cercar el lloc per on he pujat, encara que em toqui tornar a passar pel tràngol de la vegetació.
Superada de nou ja soc altra vegada a camí bo. Ja no em resta al cosa que desfer camí per acabar de nou al lloc on tinc el cotxe.
