Ruta senzilla pel que fa al recorregut, però complicada i exigent pel que fa al pas per un par de llocs i pels pendents que s'han de superar. Per una banda, alguns dels senders que es dibuixen als mapes, tan el de l'ICGC com d'Openstreetmap, per altra, la gran quantitat de pistes de desembosc fan dubtar per on continuar i, finalment, les branques i fusta deixada per tot arreu després d'alguna antiga estassada ha fet que no es pugui reconèixer el camí hi s'hagi de fer com l'orientació ens mani.
Al lloc on començo a caminar s'hi arriba perfectament amb un turisme normal ja que es fa per carretera asfaltada. Si hi ha lloc, és millor aparcar a la pista d'accés a Can Valls. Abans de començar a caminar em desvio uns 10 metres per veure i fotografiar els antics forns de pega, així com l'alzina monumental.
Una vegada he trobat la pista que em convé la segueixo fins que començo a trobar sectors dubtosos. Trobo la tanca de la finca de Can Valls i la segueixo un curt tram, fins que veig una pista. Deixo la tanca hi passo a aquesta.La segueixo en pujada, fins que s'acaba perduda entre les branques de fusta. El mapa em diu que continuï recte, però decideixo fer una pujada directa, sense camí (però no he sigut el primer) a l'encontre d'altra pista, molt a prop ja del desviament per anar a la pedra Miradora, a on s'hi arriba bé per camí evident i fressat, encara que el cim resta una desena de metres apartat. Fet elcim desfaig el camí fins a l'encreuament anterior.
De nou en camí em dirigeixo al següent destí, sempre per pista clara, fins al coll de Quatre Camins. D'allà a la carena de la muntanya i al cim del turó de Rodís i el seu vèrtex geodèsic, també amagat entre la vegetació, uns metres apartat del camí. Segon objectiu aconseguit.
El sender inicia una sostinguda i llarga baixada fins al coll Butí, als peus del Montllorer. Aquí s'inicia un forta, forta pujada, bé per pista, bé per dreceres, fins a atènyer el cim del Montllorer, de dubtosa localització degut a la manca d'indicadors. És un cim sense vistes, com tots el que hem fet avui. Un descans, recuperar forces i a continuar camí.
La baixada és també molt forta, pel que sembla més una torrentera que un camí. Es baixa bé fins a enllaçar amb una pista, on trobo dues possibilitats. Agafo la pista dolenta. Segons el mapa de l'ICGC i el d'Openstreetmap hi ha continuïtat però a l'hora de la veritat no hi és i vaig haver de fer una història per sortir de l'embolic. En definitiva, que és millor, encara que més llarg, fer per la pista.
A partir d'aquest punt ja no hi ha d'haver cap més problema que baixar fins al torrent d'Olzinelles i Can Valls per donar per finalitzada aquesta, al meu cas, accidentada proposta.
