Primer de tot un detall.
Aquest recorregut (així ho he fet i així ho publico) es va fer per intentar fer servir traces que es dibuixen al mapa de l'ICGC de la zona però que, o bé jo no les vaig saber trobar o bé ja s'han perdut. Hauria anat molt millor si hagués fet servir el mapa Vall de Lord-Port del Compte de l'editorial Alpina. Si he pujat la traça tal qual la vaig fer és per si pot servir a algú que vulgui agafar trossos i provar recorreguts diferents, com a mí m'agrada fer. Ja avanço, però, que fora del que és el GR7 és complicat. Val a dir, però, que un recorregut normal es pot fer. També vull dir que on jo he aparcat només hi ha lloc per a un cotxe, i mal aparcat. És millor pujar fins al km 16 de la carretera, lloc on hi ha molt més puesto per deixar el cotxe, i a més a més fora de la carretera.
Ara, a casa, faré servir la toponímia del mapa d'Alpina per explicar el poc que puc explicar del recorregut fet.
L'anada la faig bàsicament pel GR. Pujo primer, fora del GR, al vèrtex geodèsic de la creu del Serni (pla d'Estaques per a l'ICGC) per un sender acompanyat d'un filferro. Baixo al portell del Tell i continuo ara pel GR 7 fins al prat d'Estaques, on deixo de nou el GR per pujar al cim del cap d'Estaques, cota més alta del municipi de Lladurs i que figura a la proposta #cimsdelsolsonès.
Fetes les fotos de rigor continuo pel sender a la recerca de Cal Garrigar, on comença el meu embolic. A partir d'aquest punt es pot tornar al cotxe per camins i pistes normals.
Jo anava amb una impressió d'una vista de mapa de l'ICGC on figurava un sender senyalitzat però que sobre el terreny no el vaig saber trobar. És més , un filferro em barrava el pas. Així es com vaig agafar el GR per tornar, però en un moment donat vaig veure una porta al filat i em vaig abocar en direcció a Cal Llop, amb l'esperança de trobar allí el sender cercat. Dons no.
Vaig recular i de pujada hi vaig trobar una altra traça que de forma cómoda em va portar, per la Clotada, a una pista que puja pel serrat Llarg. Per aquesta pista hi vaig arribar a la Planellada. Aquí hauria d'haver trobat un altre sender que em baixés a una altra pista, al sector del cau de Patraca, però en comptes d'aixó hi vaig acabar de nou al portell del Tell i a la pista on tenia el cotxe.
En aquest punt surt una pista que és la que hauria d'haver agafat allà a la Planelleda, i com soc com soc, la vaig agafar a veure on em portava. Enlloc, no em portava enlloc que em fes el pes així que quan vaig arribar a la rasa de Fontferrera vaig deixar la pista i em vaig enfilar vessant amunt, cercant els espais oberts, fins a sortir de nou al portell del Teix.
Fi de l'historia. Queda clar que tot aquest embolic no és necessari. Des de Cal Garrigar fins a l'aparcament hi ha camí normal.
