Cal·lifico com a moderada la ruta pel fet que la part final de l'accés al cim del turó d'en Lloberes (uns 20 o 30 metres de distància) es fan sense camí i també pels "invents" que faig per baixar del mateix cim i per creuar la riera de Can Nadal.
Ruta que inicio en Can Cebrià, en la urbanització Can Nadal, de Vallromanes, feta en sentid horari i majorment per pistes (GR92) i senders. Trio aquest punt d'inici mirant de fer més comodes els desnivells. Si aquest detall no us preocupa, segur que resulta més fàcil anar a aparcar a la roca d'en Toni, on hi ha un ample aparcament ben arranjat.
Per arribar a Can Cebrià cal anar primer a Vallromanes i continuar fins a Can Nadal i continuar pel Camí de Can Nadal fins que acaba l'asfalt i tot seguit comença la pista de terra. Al cap de poc, cal agafar el trencall de la dreta i després girar de nou a la dreta i passar una porta de ferro, sempre oberta. Més avall de Can Cebrià un cotxe alt pot continuar fins al fons de la vall, però jo deixo el meu al mas. Millor demanar permís a la propietat. Al portal de la casa hi ha un timbre.
Jo baixo caminant al fons de la vall i allà trenco a l'esquerra per remuntar el torrent de l'Ardenya. Més endavant deixo per la dreta el trencall per on en un principi pensava retornar. Començo ja a pujar per un corriol còmode per una antiga pineda, ara abandonada. Més endavant deixo la pista que es dirigeix a Can Soldat i continuo per un sender. El camí gira fort a la dreta, al lloc on hi ha una cisterna, avui sense aigua i continuo majorment en sentit est fins que arribo a una mena de collet. Hi ha un parell de pilars amb una tanca i un cartell de propietat privada. Aquí deixo momentàniament la pista i giro a l'esquerra per anar, per un evident sender que segueix un filat, a la meva dreta, a la recerca del cim del puig Calbell. Poques vistes avui, Hi ha molta vegetació i calima. Torno sobre els meus passos a la pista.
Per la dreta no puc anar perquè és terreny privat. La pista tampoc em val, així que continuo, en lleugera pujada, pel sender. El camí, força entretingut i còmode em puja al GR92 i per ell, pels camps Biscaia, arribo al Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu.
Continuo pel GR92, en sentit sud-est. La pista en fa flanquejar el turó d'en Pascol, passo pel menhir de Cal Camat, el mas del mateix nom i al següent encreuament continuo pel GR, en direcció a la creu d'en Boquet.
Després de passar al costat, molt a prop, del turó d'en Banús, màxima cota del dia d'avui, baixo a la zona de la roca d'en Toni i el seu dolmen i la necròpoli d'en Boquet. Deixo la pista principal, Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu, i giro a la dreta per adreçar-me a Cal Senyor. Camino ara pel SL-C 113, sender que abandono en arribar la Mal Pas. Continuo recte per la pista senyalada amb un cartell de fusta amb el text "Nits de Bosc". Passo de llarg aquest sector (Ca la Maria) i finalment arribo a un encreuament on veig que la pista és tallada i només apte per a usuaris autoritzats.
Un sender continua en sentit nord-oest i al cap de poc el deixo per anar en cerca del cim. El camí, pista vella, comença clar però al final acaba de cop. Cal anar mirant com evitar la brancada però no es puja malament del tot. El cim no ensenya res. No hi ha vistes, tot és ple de vegetació. Començo a baixar fins a connectar de nou amb camí clar.
El més adien i assenyat, penso jo, és tornar al camí desfent passes, però em deixo portar per un vell rastre que em fa l'efecte que retallarà camí. Crec que no val la pena. No es guanya gaire i al final la pista es perd i cal anar apartant vegetació. De nou al camí continuo la clara traça fins que decideixo tornar a complicar la caminada fent una baixada, a la babalà, que em surt bé, a la recerca de la riera de Can Nadal. Aixó fa que no torni a l'encreuament aquell que a l'anada deia que seria per on tornaria.
El cas és que creuo la riera, eixuta, de Can Nadal i surto a la pista que la Ronda Verd de Vallromanes i per ella a la pista per on he baixat de Can Cebrià. Ja sense més aventures torno de nou al lloc on tinc el cotxe aparcat.
