Descripció de la ruta
Surto del punt d’aparcament i em dirigeixo cap a la pista que per l’esquerra, en sentit sud-est, s’allunya de la pista principal i de la branca que baixa en sentit sud-oest cap a Cassà de la Selva i el coll de Llumeneres. La pista, que és el PR-C 100, serà la que farem servir de tornada.
Poc després de començar a caminar i ja vam començar amb les bifurcacions. D’allò que es tracta és d’anar baixant en sentit est i nord-est seguint un torrent que tindrem a la nostra esquerra. Més endavant el camí gira en sentit sud-oest i es manté generalment pla fins que comença de nou a guanyar alçada. Anirem trobant diferents ramals però en general haurem de triar aquells que ens allunyin del PR-C 100.
Així veurem que la pista finalment gira en sentit est i després d’una lleugera pujada enllacem amb una altra pista més àmplia. Toca seguir-la per la nostra esquerra en sentit descendent cap al nord-est per, al cap de poc, girar cap al sud. Deixem recte un nou ramal, ja que seguim cap al sud-est per passar pel desguàs sec d’una torrentera o riera. Som en una pista àmplia i fàcil de seguir, planera. Més endavant continuem recte en pujada i deixem per l’esquerra un ramal que baixa en sentit est. De nou comencem a planejar i deixem per la dreta un altre camí. Encara ens queda deixar un altre desviament a la nostra esquerra i, finalment, uns centenars de metres més endavant, desemboquem a una pista que seguirem en sentit nord-est per passar pel costat de Can Caçà.
Superada l’edificació, una perfecta pista ens condueix a un amagat sender senyalitzat amb una petita fita de pedres. Aquí hem de deixar la pista i iniciar un suau descens per camí una mica descompost. Segons el mapa, en aquest sector de la muntanya hi ha multitud de camins i senders. Sobre el terreny també.
En les dues properes bifurcacions que trobem s’ha d’agafar el ramal de la dreta. La pèrdua d’altura és important i el sender, estret. Anirem baixant i girant de mica en mica de nord-oest a nord-est fins que trobem un altre corriol, pedregós, que deixa la precària pista per la qual caminem, que va recte en sentit nord-est. Nosaltres agafem aquest camí per seguir en baixada, ara en sentit sud. La senda fa un parell de llaçades i en un moment determinat no trobo el camí que he de seguir, ja que em deixo portar per una altra traça més evident i clara. El cas és que aquesta traça també em porta a Can Genoer; però fent una mica de volta.
El trajecte continua seguint la pista que puja en sentit sud a la recerca d’un gran descampat. Un cop superat, se segueix recte en sentit sud-est per pujar a trobar l’arboç de Can Genoer, arbre monumental catalogat. En aquest punt enllacem amb el PR-C 103.
Deixem la pista per la qual transitem, encara que hi podríem continuar transitant, i agafem la primera pista de la dreta, que sembla que té més pendent i fa de drecera, ja que més endavant tornarem a connectar amb el PR-C 103. Quan l’enllacem el seguim en sentit nord-est per anar a pujar a una nova corba de la pista. Ara ja no deixem els senyals de PR, ja que el seguirem un bon tros. Primer passem per la castanyeda d’en Genoer i més endavant ens trobem a la nostra dreta una pista barrada al pas de vehicles amb una barrera de fusta.
Aquí deixem el PR C-103 i passem a l’altre costat de la barrera per anar ara en sentit sud-oest. Al cap de poc temps deixem la pista i pugem pel mig del bosc seguint un desdibuixat corriol que ens porta a la vista del puig d’Arques i a un cartell informatiu. Ja som a sota de l’estructura de fusta que fa de mirador. Ens hi acostem i pugem. Ull a la verticalitat dels esglaons de fusta, molls o glaçats poden ser molt perillosos quan baixem.
A dalt del mirador, sentint la fressa del radar, podrem recuperar les forces gaudint de les excel·lents vistes que la plataforma ens regala, sempre que el dia sigui net o el vent ens deixi. Uns plafons fotogràfics ens ajuden a reconèixer determinats punts d’interès.
Com que ara sabem que aquest punt no és el cim buscat, baixem de les altures i seguim una traça que ens porta, entre alzines, a baixar en sentit sud-oest, a un coll. Deixem el tirany que va en descens per la nostra esquerra i tirem dret amunt per corriol estret que camina entre boixos i alzines i que ens puja al veritable cim del puig d’Arques, o puig de la Gavarra, com podem llegir escrit al pilar de formigó del vèrtex geodèsic. Aquí no tenim vistes, en tot cas detalls entre les branques dels arbres. També a una placeta que hi ha a la dreta del camí, uns metres allunyada del cim, però són les mateixes que les que hem vist abans, així que no paga la pena perdre temps.
Seguim la caminada pel sender que deixa el cim per la carena sud-oest i finalment enllacem amb el GR 92-1. El trepitjarem sols per a creuar-lo. Tot just a l’altra banda neix una desdibuixada tresquera que cal seguir per pujar al cim del puig d’Aiguabona, o puig d’Aiguaró. Sembla que el cim l’assenyalen quatre pedrots. Com que aquest també manca de vistes, el temps que hi passem no és gaire. El sender que ens ha portat fins a dalt ens convida a seguir-lo per baixar. Cal, però, rastrejar-lo. Heu de saber ensumar-lo. El rastre de petjades és clar i ajuda. També el tipus de sotabosc, prou net i obert.
I ja som de nou al GR. A partir d’ara toca fer el retorn per pistes amples i monòtones, seguint sempre les indicacions que porten a Sant Cebrià de Lledó. La primera bifurcació important la trobem a Can Sitges i la seva llegenda del naixement del Daró. Jo vaig trobar obert l’accés a la propietat i vaig intentar trobar els propietaris, per tal de parlar del tema. No hi havia ningú, així que vaig voltar i voltar i res vaig trobar que n’indiqués el naixement. Sí que vaig veure tubs de PVC d’aquells que recullen aigua de les fonts, però no vaig gosar a aventurar-m’hi.
Ho deixo per a una altra incursió per la zona.
A Can Sitges trobem un pal de direccions. Seguirem en sentit nord-est, abandonant el GR, per dirigir-nos a Sant Cebrià de Lledó. A partir d’aquest moment no ens queda res més que anar seguint la pista més important, que es conserva en perfecte estat. Aquesta pista ens farà passar als peus del puig del Molí i ens conduirà al Cementiri dels Jueus. Aquí un nou pal de direcció ens mostra la pista que porta a Sant Cebrià de Lledó.
Continuem en aquesta direcció i arribem a la Creu de Dalt. Un nou pal de direcció i de nou la mateixa destinació. Un descens còmode i ens presentem un altre cop a Sant Cebrià de Lledó. Si el restaurant està obert, tampoc va ser el cas, unes taules a l’exterior ens serviran per prendre un refresc recordant la jornada.