Ruta que ben bé podria catal·logar de passejisme si no fos pel fet que la vaig complicar en pujar al cim de puig de la Roca de les Trenta Creus, en confondre aquella cota amb la corresponent a la roca de les Trenta Creus. Per acostar-se a la roca (no al cim) hi ha una veritable teranyina de corriols i senders que obliguen a anar molt pendent del GPS. Al cim, si no és que tens un interès molt especial, no mereix la pena pujar-hi. No hi ha camí i la vegetació és una mica emprenyadora. Res que no es pugui superar, però la veritat és que al cim no hi ha res.
Començo a caminar a Can Tolosa del Clot, on continuo en sentit sud-est, per asfalt, fins arribar a Can Tarragona del Clot, lloc on trobo un pont que em permet creuar el Bugantó. A l'altra riba continuo per la pista de terra. Més endavant la deixo per continuar per un sender que segueix a la vora del riu i em trobo amb un faig monumental, encara que sembla no estar catal·logat. A partir d'aquest punt el recorregut es complica.
El lloc és farcit de senders. El que continua a la vora del riu - nord-oest - és molt bó si et dirigeixes directament a la roca de les Trenta Creus. El de més a l'esquerra es dirigeix directament a la font de Sant Cristòfol i és per on continuo, però als pocs metres el deixo.
Jo ara, i així t'ho aconsello, aniria pel sender del riu Bugantó. No explico el recorregut fet a partir d'aquest moment ja que no vull que t'en recordis de ningú proper a mí. Si puges fins al cim de la Roca de les Trenta Creus serà sota la treva responsabilitat. No hi ha més problema que navegar amb el GPS i barallar-se amb la vegetació, però repeteixo que al cim no hi ha res.
Bé, ja soc a la roca de les Trenta Creus, la de veritat. De nou amb l'ajuda del GPS arribo al sector del plaça dels Burros (on penso que és això el que he fet). Soc a un nus de camins. Com que vull anar a la font de Sant Cristòfol deixo la pista, que també es pot fer servir, i continuo pel corriol que surt més a prop de la pista. Es tracta d'un sender que fan servir els usuaris de les bicicletes de muntanya, així que sense entrebancs acabo en la font.
Creuo la llera de la riera de la Font - podia continuar pel sender - i així acabo al camí de Matamala a Sant Cristòfol.
Evito passar pel puig de la Font en agafar una drecera per on arribo més directament a l'Àrea recreativa de Sant Cristòfol del Bosc i a l'ermita del mateix nom. La zona està equipada amb barbacoes (restricció de fer foc en determinades èpoques) i taules de fusta i pedra. Quatre fotos i a continuar.
Per pista clara i ampla camino per la serra de Biosca i faig un acostament al cim del puig d'en Maimí. Per trepitjar el punt on el mapa diu que és el cim m'he de barallar una altra vegada amb la vegetació, però res complicat, si encertes amb els passos menys bruts. Al costat del camí hi ha una fita de formigó amb les lletres JS per on jo vaig poder ficar-me.
De nou al camí deixo la pista de la serra i baixo al camp de Ca l'Aular. Continuo sempre en sentit nord-oest per deixar un parell de desviaments que també servirien per tornar al començament creuant el sector de la Bruguera. Deixo també les pistes d'accés a Can Troques i Cal Nino. Molt més endavant creuo la llera seca de la riera de Cal Nino, passo per la Casanova i la seva granja i finalment arribo al lloc d'inici d'aquesta caminada.
