Comencem a caminar pel costat sud-est de l’edifici del centre cívic i al cap de poc girem a la dreta pel carrer Autonomia, per on sortim a un descampat, per caminar, ja per sender, sota els fils d’una línia elèctrica. Així sortim a l’asfalt de la carretera TV-2401.
A l’altre costat, encara sota els fils, neix un sender, en sentit sud-est i en baixada, per on enllacem amb una pista. Ens hi incorporem i la seguim, encara en descens, fins que trobem el torrent, eixut, del Prat. El creuem i continuem per la pista. Aquesta gira a l’esquerra per deixar el torrent i es comença a pujar, fort, per la carena de la plana Joana i ja no pararem de fer-ho fins a arribar a la Monjoia, lloc on trobem la pista que és el tallafoc de coll d’Arca.
Fem un curt descens fins a un collet i de nou toca suar per atènyer la carena de la Cativera, on canviem de pista, en deixar el tallafoc del coll d’Arca. Ara tenim una estona de descans fins que som als peus del cim del puig de la Cova. De nou toca remuntar per la pista, però ara el cap funciona diferent, amb el primer objectiu a l’abast. A dalt de tot ens rep una caseta i unes bones vistes arreu.
Continuem el recorregut per un sender que hi ha a la paret sud de la caseta, que segons el mapa baixa a la cova Gran, on no anem perquè encara tenim molt camí pel davant, i el sender més evident baixa pel fil de la carena, en la direcció que ens interessa. Un llarg descens, amb gir de 180º, ens porta a les Comes, on trobem un sender transversal, al qual ens incorporem en sentit nord-est per fer més endavant un gir de 180º per continuar pel sender fins a arribar als camps de vinya de la plana Guixera.
Aquí deixem el camí i entrem al camp que tenim a la dreta i caminem pel marge per baixar al torrent del Prat. El camí continua en direcció sud-est, a la recerca de la carretera TV-2401, però nosaltres, en veure que podem continuar entre vinyes, fem drecera per sortir a la mateixa carretera, però just on s’ha d’agafar la pista que ens ha de portar al següent cim.
Travessada la carretera i ja sobre pista de terra (hi ha un cartell de “perill abelles” però ja no hi són) comença un tram, força perdedor, per on arribem a una cabana de pedra seca, al fondo del Setrill. Després de la visita reculem uns pocs metres i continuem pel sender que en sentit sud-est ens porta al quadre de Mainer, on hi ha una altra cabana de pedra seca. Continuem per l’evident sender, entre pins, i sortim de la vegetació per passar a tocar d’un dipòsit d’aigües.
El camí, molt evident, ens fa pujar al cim de roca Blanca, ja per sobre de la capçalera del fondo del Setrill. Ens resta una baixada a una mena de collet, una altra exigent pujada a una cota sense nom i finalment fem cim al puig Francàs. Normalment és un goig veure les poblacions des de les altures, a vista d’ocell i avui també les gaudim, però menys, per culpa del cansament i el fort vent que ens ha acompanyat durant gairebé tota la travessia, més molest als cims. Continuem ara la baixada en direcció a la Serreta però no hi pugem. Continuem a la recerca de la Joncosa del Montmell, on donem per acabada aquesta exigent caminada, més que res pels camins pedregosos i pendents que hem hagut de fer servir. El vent tampoc ha ajudat a gaudir-la.
