Recorregut fàcil i còmode sense cap més objectiu que passar pel vèrtex geodèsic del Puigdalí. Com sempre succeeix, per assolir aquesta fita hi ha altres recorreguts molt més llargs que s'aprofiten per a fer altres cims del sector, com poden ser-hi el Sant Roc (encabit al repte dels 100 cims de la FEEC), el puig de Lena (ruta de les ermites d'Amer i volta al terme d'Amer) i el Santa Brígida (mirador.cat i també ruta de les ermites i volta al terme d'Amer), però tots aquest objectius jo ja els en tinc "esborrats" així que em vaig decantar per aquesta proposta, penso que inèdita. Per arribar-hi on proposo començar a caminar no cal cap vehicle especial, un turisme hi arriba perfectament per pista asfaltada. Aproximadament al km 46,370 de la carretera C-63 neix la pista que és el Camí de Sant Climent d'Amer. Poc abans d'arribar a aquest indret es deixa la pista i es continua en direcció a la Barroca. 1.800 metres més amunt, després de passar per la granja Can Foixart i per la torre de Roca-salva (o de Sant Climent) hi ha un revolt de la pista on es pot aparcar. Tot el recorregut que es proposa és de bon fer. Hi ha alternativa per corriol, però degut a les pluges dels dies anteriors evito tot el que puc els senders. És per això que els primers 1.600 metres els faig per la pista asfaltada per la qual he arribat al punt d'inici. Dit això i fets aquests primers metres, una vegada he superat el pla del Llepard i el seu mas, deixo l'asfalt i em fico al bosc, seguint un fressat corriol, terreny de ciclistes de BTT. Aquest corriol, sempre per la traça més evident i fressada, em porta a un encreuament, on trobo un cartell que indica la direcció a seguir per anar a Sant Lena. En aquest punt començo a trobar senyals de pintura vermella i amb la seva companyia arribo als Tres Rocs. Trobo un primer esperó rocós amb una cadena que permet pujar-hi. El camí, sempre amb la pintura vermella, porta a un segon pedró, encara més alt però de més fàcil consecució i millors vistes, on es pot descansar una estona contemplant el paisatge. Sempre acompanyat de la pintura vermella i després d'un llarg recorregut, s'arriba primer a les restes d'un poblat iber i una mica més endavant al vèrtex geodèsic del cim del Puigdalí. Aquí no hi ha vistes així que sense demora reprenem la marxa per acabar de nou (abans m'he desviat a un altre lloc que és un bon mirador) al lloc d'inici, on arribem fàcil si no perdem els senyals de pintura vermella.
