Inicio el recorregut en sentit nord-oest per anar seguint les aigües del sot de Can Maroi, aigües que deixo més endavant en agafar la pista que em porta als Bancs i després a Mas Ferrer. La pista, en successives ziga-zagues, em fa passar pel bosc de Mas Ferrer, puja pel solell de la baga de Can Serres i finalment flanqueja en sentit est la serra de Turonell per arribar així a un punt a on trobo una pista transversal. Aquí faré, en sentit sud-est, en pujada, un anar i tornar a la recerca del Puigdefrou.
El camí em fa passar pel vessant nord, que flanquejo fins a arribar al collet que hi ha entre el cim i la creu. Primer giro a la dreta per agafar un aperduat sender que em permet pujar al punt a on l’ICGC dibuixa la cota més alta d’aquesta part de la muntanya. Una fita, col·locada no precisament en el punt més alt, assenyala la cota cimera. Jo hi he pujat quatre vegades i no ha sigut fins a aquesta última, que no he trepitjat el punt més alt, dada confirmada pel GPS, que em diu que soc a 826 metres i el mapa diu que en són 839. Baixo de nou al collet i continuo en direcció a la creu, a on el GPS em diu que em trobo a 820 metres d’altura, quan el mapa escriu 831.
El cas és que per continuar amb el recorregut reculo de nou fins a trobar el trencall per on ja he passat fa una estona, però ara, quan hi soc, agafo el desviament que agafa orientació nord-est. Més
endavant deixo per la dreta fins a tres desviaments i torno a agafar pendent positiu quan camino, ara, per la banda nord de la serra del Turonell, recorregut que em porta a Sant Josep i Can Serra. D’aquí, primer en sentit sud-est i després en sentit nord-oest, arribo a l’ermita de Sant Gregori i a la curiosa piràmide d’en Vinyes.
De nou faig un anar i tornar fins al cim de Sant Gregori de nou fins a l’ermita. El camí, ara ja en baixada, em porta a tocar de la riera de Sant Gregori, moment en el qual giro a l’esquerra, en sentit sud-oest. Perdo altura així pel vessant sud-oest de la riera de Sant Gregori, que corre prou metres més avall de la pista, que baixa primer en sentit sud-oest, més avall gira en sentit nord-oest, torna a girar al sud-oest. Es deixa un trencall que baixa en direcció a la riera i enllaço amb una pista transversal, que agafo en sentit nord-oest. Més avall es fa un fort revolt a l’esquerra per continuar en baixada, en sentit sud-oest i, després de deixar un parell de desviaments, arribar a les Romagueres.
No s’arriba al mas ja que es continua en descens per passar per Cal Croset. La pista em porta a trobar l’asfalt de la carretera que puja d’Osor al Coll però no la trepitjo ja que una nova pista m’hi porta més directe, més o menys acompanyant al sot de la Mata, a Osor.
