Sant Julià del Mont des de Sant Martí Vell (Santa Pau) 

Compartir

En aquesta ocasió he plantejat una petita variant del recorregut d'Itinerànnia Ruta 2 de Santa Pau, per antics camins de monjos, ja que vaig començar per Sant Martí Vell, fora d’aquest recorregut, i tampoc vaig anar a Sant Abdó i Sant Senén.

Al lloc a on inicio la caminada s'arriba bé amb cotxe normal perquè la pista que hi va està asfaltada. Aparco en veure un cartell de circulació permesa només a veïns. Uns 100 o 150 metres abans d'arribar-hi n'hi ha un altre, però em vaig imaginar, tal com i a on està posat, que no m'afectava.

El començament de la caminada és força clar, a la recerca de l'església de Sant Martí, a on s'arriba fàcil per pista que puja també a Ca l'Ermità, gairebé enganxat a l'església. D'aquest lloc surt una pista que quan jo hi vaig anar s'acabava de desbrossar. No hi ha cap mena de senyalització així que cal anar pendent del GPS ja que no tot el que surt dibuixat als mapes és practicable, encara que, com he dit, s'estan fent treballs de tallada de fusta, però encara no han obert els camins.

Primer de tot sortim a una pista. Continuem per la dreta (nord), encara que en baixada també ens en sortiríem. Més endavant es deixa per la dreta (encara és brut i no té continuïtat fàcil) una pista que en cas de voler investigar puja pel serrat de Sant Martí i es puja més directe. La pista per on continuo baixa a la recerca del torrent de la Terrada, però no hi arribo, ja que abans giro en sentit nord (la pista m'hi porta).

Més endavant, cal anar atent al GPS perquè hi ha un punt a on neix un clar senderó en sentit sud-est. Sembla que pot fer drecera i és possible que així sigui. Jo ho vaig provar i segur que enllaça amb la pista aquella primera que vaig deixar en veure-la tancada. Sigui com sigui, el camí és fressat, però no em vaig atrevir a continuar i vaig recular. Amb el GPS a la mà trobo el corriol correcte i pujo al camí de la carena del serrat de Sant Martí, a on veig que per la dreta ve un camí del turó de Sant Martí.

Giro a l'esquerra i començo a trobar senyals, de moment fites i més endavant pintura blava. Aquests senyals em fan deixar el track que porto al GPS i em fan pujar, per fort pendent i entre grans rocs, a on m'ajudo de tant en tant amb les mans per superar els passos. Hi ha un moment que no em fio de la pintura i la deixo, però més endavant la torno a trobar. De nou em toca superar, igualment fàcil, un pas entre rocs i al final apareix el camí d'Itinerànnia, la Ruta 2 de Santa Pau. Final de l'aventura. Ja m'acompanyaran sempre aquests senyals.

Primer em porten al coll Satrapa, després al coll de Sant Martí i finalment al cim de Sant Julià del Mont i el seu vèrtex geodèsic. Registrat el fet i fotografiat el moment, continuo a la recerca, és a tocar, de l'església de Sant Julià del Mont. Pujo al campanar però no m'hi estic gaire perquè el dia no és bo i no puc gaudir de vistes. Menjo quelcom ràpid, baixo i continuo pel sender amb la pintura d'Itinerànnia.

Arribo al pal G116, a on agafo el sender que porta a Santa Pau. És el marcat amb la bandera de la punta verda. Així baixo al collet del puig d'en Bardissa i més avall encara al coll de Boixeda, amb el pal G118. Deixo el camí que es dirigeix a Sant Abdó i Sant Senén. El sender, no sé si millor dir-ne torrentera, baixa força pedregós i més avall encara, amb grans pedrots. Al final, amb alguna variant respecte al track d'Itinerànnia, que no dels senyals de pintura, arribo al mas la Boixeda, i a un altre pal indicador, a on agafo el camí que porta a Sant Julià del Mont pel coll Satrapa.

No trigo gaire a deixar aquests senyals perquè continuo per la pista, a la recerca del Campells, i per vella pista, ara en desús, vorejo el camp del Quintà del Campells. Uns metres més endavant deixo la pista, despenjo un filferro, i em fico als camps de la Terrada, passant a tocar d'una gran granja. Finalment surto a la pista d'accés a aquesta explotació i continuo en direcció sud-est.

Acompanyo els senyals de pintura groga per passar per les Tries, creuar a gual el torrent de la Terrada i deixar la pista que porta a Viladecàs en agafar un camí, marcat amb un pal, que porta de forma més directa a Sant Martí Vell. Aquest camí arriba a un camp, tancat amb filferro. Al costat dret hi ha un altre cartell.

El camí és brut pel brancall que ha quedat escampat a terra després d'un antiga desbrossada, però encara es passa força bé. Em puja a la pista per la que ja he passat al començament del dia. Ara, però, la deixo per adreçar-me, en sentit sud, al Quintà de Sant Martí. La pista es dilueix al camp. Unes roderes, marcades a la gespa del camp, m'ajuden a continuar. Per l'esquerra, al mig del camp estant, veig una bella estampa de Sant Martí. Finalment, surto del camp i enllaço amb la pista per on he començat a caminar així que per ella torno de nou al cotxe.