Curta caminada plantejada com a examen de l'evolució d'una lesió recentment patida. Va anar tot prou bé.
Per pujar al lloc on hi ha la torre del telègraf, cim del repte dels cims solidaris de la Fundació Vallès Oriental, hi vaig anar a aparcar a un cul de sac que hi ha al final del carrer de Joan Brossa, de la urbanització Can Bosquerons, de Montornès del Vallès.
El camí que agafo neix al mateix lloc on aparco. Es tracta d'una vella pista, barrada amb una cadena, que porta a la masia que dona nom a la urbanització. No hi arribo a l'edifici, perquè agafo un sender que s'endinsa a la vegetació, per la meva esquerra.
Al cap de poc arribo al lloc on el recorregut plantejat es bifurca: recte serà per on torni. El corriol que agafo és tancat, però de mica en mica es va obrint i agafa fort pendent. Aquest no en minva fins que surto a la pista que ve del carrer Via Augusta. Ja tinc al davant, molt a prop, la torre del Telègraf.
Entrar-hi no és possible. La porta és tancada, però des del seu davant, i voltant l'edifici, encara es pot gaudir de bones vistes.
Segons el mapa cartogràfic hi ha un altre cim, anomenat el Telègraf, unes desenes de meres més al sud-est, uns 22 metres més alt que l'anterior. Com que és a tocar, hi vaig. Hi ha un clar sender que hi porta.
En arribar-hi, continuo per la pista, en sentit sud-oest. Passo de llarg el desviament a Vallromanes i finalment deixo la pista per agafar un sender, molt tapat per la vegetació. Comença mig aperduat, però segons avanço es va aclarint. Baixa amb fort pendent durant una estona però finalment el pendent es suavitza. Sense possibilitat de pèrdua (no hi ha alternatives) arribo a camí conegut, per on acabo al lloc on tinc el cotxe aparcat.
