Descripció de la ruta
Cap problema per arribar al punt d'inici d'aquesta caminada ja que es proposa sortir des de la població de Vallcebre, concretament des de sota del campanar de la plaça de l'Església, on hi ha un bon aparcament. Un altre bon lloc per començar aquesta caminada pot ser el mirador de Cap Deig, encara que aquesta opció fa més llarg i pendent el recorregut.
Jo començo a caminar just quan trobo un pal indicador del sender 0206, on prenc el camí del Grau de St. Climents, en direcció a la Foradada. Costa veure la continuació del camí, totalment tapat per l'herba alta. Tampoc no es veu cap senyalització però sí que es detecta un rastre que decideixo seguir.
Ara a casa, un cop realitzat el recorregut, començaria a caminar desfent camí per la carretera B-401 fins a Can Maçana, davant d’on hi ha un altre pal indicador amb senyalitzacions cap a la Foradada.
El primer senyal que veig, una ratlla de pintura groga, la trobo en una torreta d'un transformador elèctric i un cop localitzada ja no queda res més que seguir-les. Així passem per un camí empedrat d'origen medieval, arribem a l'asfalt que connecta Ca l’Andorrà amb el Comellar i finalment creuem el torrent de Jou en arribar al Molí de Vallcebre. Aquí em desvio prèviament a observar el riu engorjat per tornar posteriorment al camí i pujar al que baixa del mirador de Cap Deig. Creuo el torrent pel pont i continuo pel PR-C 128.
Començo a caminar ara pel cingle per passar pel Grau del Moro i arribar al mirador del Cap del Roc, on deixo el sender PR-C 128-2 que passa per la creu de l’Abella i també porta al cim. Continuo pel sender PR-C128, però abans d'arribar al Pedraforca i al grau de Sant Climent el deixo per realitzar una mena de drecera.
Per aquesta nova senda arribaria a enllaçar amb el PR-C 128-2 així que en un moment donat decideixo deixar-la per caminar camp a través a la trobada del PR-C 128. Quan ho aconsegueixo, arribo per ell al tossal Llisol. Grans vistes en totes direccions. Una taula d'orientació ajuda a reconèixer l'horitzó.
El retorn l'encaro pel vessant oposat al que he pujat. També té senyals de pintura groga així que del que es tracta és de seguir-ne el rastre. Així passo pel collet de Sant Ramon i arribo a la curiosa ermita del mateix nom. Més avall surto a la pista d'accés a Cal Borral. Aquí cal anar atent als senyals ja que abans d'arribar a Cal Curi cal deixar la pista i agafar un corriol perdut entre l'herba per on surto de nou a una pista.
Continuo en descens un llarg tros fins que trobo un senyal de PR que entra al bosc. El més normal seria continuar pel PR però decideixo baixar per la pista per passar pel Divinal ja que em va cridar l'atenció el nom de l'ermita de la Mare de Déu de Núria. Resulta ser un simple oratori així que no sé si val la pena el desviament. Continuo per asfalt fins que el senyal del PR em fa deixar la carretera.
La pista ara em fa passar el torrent de la Muntanya, o de Vallcebre, pel pont medieval de Cal Xalet i finalment arribo al safareig de Cal Teixidor, ja a poca distància del final del recorregut.