Descripció de la ruta
Començo a caminar en sentit horari, nord-est, amb les aigües del canal a la meva dreta. Camino així fins que trobo la passera que em permet creuar el canal. Una vegada a l’altra banda, la pista em porta fins a les ruïnes de Cal Foix.
Pocs metres pista endavant arribo a un encreuament. Deixo la pista, que continua recte, i giro lleugerament a la dreta, per continuar per una altra pista, ara més precària, que pocs metres més endavant desapareix totalment. És en aquest punt que pujo a la babalà pel vessant de la muntanya, ja sense camí, però per terreny obert i sense problemes, fins que surto a la plana cimera, que no és més que un camp de cultiu, a dia d’avui sense treballar i amb pinta d’abandonat,
També sense cap problema arribo al vèrtex geodèsic que marca el punt més alt de la plana. Com que la boira ho domina tot no em quedo gaire temps allà així que continuo amb el recorregut després de fer un parell de fotos.
Tot és terreny obert, bé camp de cultiu, bé terreny erm amb matoll baix, així que sense preocupar-me de res, encamino les meves passes a la recerca de la Masia Vicent a la qual arribo finalment per pista. Passada aquesta edificació arribo al pont que em permet creuar, de nou, el canal de l’Urgell.
Ja a l’altra banda m’incorporo a la pista per la qual, en sentit nord-oest i després de passar pel Molí d’Espígol i el clot de l’Infern, retorno al lloc on he començat a caminar