Descripció de la ruta
Fins al veïnat de Vilanova de Banat s’arriba amb turisme normal per una carretera asfaltada i en perfecte estat. Just abans d’entrar als carrers, on hi ha els contenidors d’escombraries, surt una pista, ja de terra. És la pista de la volta al Lletó. Per anar al coll de la Cort cal agafar el vial de la dreta, amb pendent, amb pedra solta, però que a poc a poc i amb cura, penso que es pot fer amb un cotxe una mica alt. El trajecte no arriba a un quilòmetre, o potser una mica més, però és curt, i quan planeja, la pedra desapareix.
Començo a caminar per la pista que agafa orientació sud-oest i deixo la que va cap al nord-est, que serà per on penso tornar. La pista per on camino es pot evitar si es fa servir un corriol, de bèsties, que transita pel camp. Sense problemes arribo al barranc de Banat, on veig que hi ha una bifurcació.
El track em diu que continuï per l’esquerra, però trobo el sender molt tancat, així que continuo per la dreta, a prop del barranc, perquè veig al mapa que més endavant es troben tots dos senders. El problema és que el vial que jo agafo té un cartell de prohibit el pas.
Més endavant supero una altra barrancada, eixuta, i em trobo al pla de la Vila, on el camí es perd al bosc. Surto de l’embolic caminant pel camp, net. El que passa és que em desvio del track del GPS i faig drecera per on millor ho veig, fins que surto a la devesa d’en Perot, on pasturen alegrement un bon número de vaques que haig d’anar evitant com puc, sota la seva atenta mirada i control.
A les envistes de les cases giro a l'esquerra per una vella pista, totalment herbada, per on arribo a un filferro. Es pot continuar recte pel camp que hi ha al davant, però ho faig per l'esquerra, sense saltar el fil. Aquesta vella pista em porta a una clariana, on giro a l’esquerra per arribar a trobar un nou filferro.
Ací cal una mica de calma. Primer de tot, s’ha de saltar el filferro i la cinta del davant i després el de la dreta, i així, amb la línia de bosc a l’esquerra i a prop d’ella, s’ha d’ranar a la recerca d’un amagat sender. Aquest, ara perdut, ara clar, ara ajupit, ara dret, però sempre amb el rastre evident a terra, creua el torrent de Comabella, eixut, i finalment acaba quan troba la pista d’Artedó a la collada de Lletó.
I ja s’acaben les complicacions. Per la pista, en sentit sud-est, arribo a la collada de Lletó. Aquesta és un important nus de camins. De moment continuo per la pista de la dreta, en pujada i sentit sud. Al cap de poc deixo per l'esquerra altra pista que es dirigeix al coll de Sant Esteve i el coll de Vanses i continuo, en pujada, en sentit sud-oest. Quan el pendent s’esmorteix i la pista gira a l’esquerra hi veig un parell de fites, al marge del camí.
Ací cal deixar la pista i seguir cap al bosc. Jo hi vaig fer la pujada una mica a la babalà, però sempre per terreny obert i lliure de vegetació. Així vaig arribar a un punt on trobo un rastre de camí molt evident i fresat. Aquest camí, ara ja senyalitzat amb fites, m’ajuda a pujar al cim del tossal de Lletó.
La baixada, la faig. Ara, sempre per camí força evident i senyalitzat amb fites. Tot i així, en un parell de trams el rastre es perd i cal anar a l’aguait. Al final surto de nou a la pista i, per ella, baixo a la collada de Lletó. Ara toca anar al turó Galliner. Per això em dirigeixo a la pista que és barrada amb una tanca.
Començo una lleugera pujada que em fa passar per la collada Ampla, abans d’arribar al cim del turó Galliner, presidit per una plataforma que fa les vegades de mirador. Un munt de cartells, uns fotogràfics i d’altres informatius, m’entretenen una bona estona.
La baixada d’aquest turó, la faig per un sender que, zigzaguejant, en fa baixar a la recerca de la pista que baixa de la collada de Lletó i de les cases de Lletó. Ja a la pista, no cal més que continuar en sentit nord-oest per tornar al coll de la Cort.