Jo he deixat el cotxe a l’encreuament de la pista que s’encara directament al cim, on ja es descobreix el vèrtex geodèsic, que actua com un far. Recorro en sentit oest els poc menys de 300 metres que em separen del final de la traça de grava i pujo el marge que em trobo de cara.
A la plana que em rep començo a veure un rastre de fites. El segueixo entre vegetació i algun tram de rocs, entre camps i terreny erm, i al final miro de caminar, sense camí, sota els conreus, en clara direcció a una filera de fites que es veuen a la base de la muntanya.
Quan arribo trobo un clar rastre de corriol, que segueixo en flanqueig fins que surto a la cantonada d’un altre camp. En aquest punt, el sender tomba de forma brusca cap a l’esquerra, sentit sud-est, per on pujo al cim, on em rep el pilar del vèrtex geodèsic i unes vistes increïbles.
La baixada la faig una mica a la babalà, encara que hi ha un sender, al qual finalment m’incorporo. Del que es tracta és d’anar a cercar el rastre de roderes de maquinària que finalment acaben per trobar la pista de grava que permet entrar al camps per treballar-los. Una vegada en aquesta pista, la segueixo fins sortir a la pista principal, que és la Cabanera Real (ICGC) o Camí d’Albesa (Google), i que uneix la carretera C-26 amb la població d’Albesa.
Una vegada en aquesta pista, si s’agafa en sentit nord-est, en poc més d’un quilòmetre es tanca el cercle. Jo continuo en sentit sud-oest, només pel capritx de fer un recorregut més llarg. No té cap més explicació ni tampoc sentit, però és el que faig. Ja no es tracta de res més que caminar i caminar per pista, fins a arribar al següent trencant, girar a la dreta en sentit nord, caminar 1.300 metres fins a trobar una nova pista, tornar a girar a la dreta i fer de nou uns 1.300 metres fins a sortir a la pista on he aparcat.
Per aquesta pista recorro uns altres 500 metres per donar així per finalitzat aquest tediós recorregut. Molt maco el cim i la pujada i baixada, però la resta del recorregut…
