Turó d'en Baldiri, Sant Mateu, Turó de Pedrells i Turó d'en Cases 

Compartir

Lloc d'inici que es proposa: Parc Municipal de la Cadira del Bisbe

Coordenades UTM: 31T  444703.8, 4595686.1

Coordenades geogràfiques: 2.337365, 41.510899

S'arriba bé amb un turisme normal. La pista és asfaltada.

Cal anar a la pista que mena a les roques de l’Ignasi. Una vegada a la pista, cap més problema que anar fent pendent amunt, que de vegades és ben fort. Sense complicacions, o així hauria de ser, es puja a la plana del Mal Temps. Hi ha un cartell que indica cap a on anar per arribar al mirador. Al turó d’en Baldiri es pot anar primer o després de visitar el mirador.

De nou a la Plana del Mal Temps es travessa ara en tota la seva extensió, en sentit nord-oest i s’arriba al Camp de la Figuera i al Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu. Es creua a l’altra banda i es continua en pujada. Abans del coll de Gallemi cal deixar la pista i ficar-se al bosc, per un sender poc clar, per anar al vèrtex geodèsic de Sant Mateu, i més enllà sortir de nou a la pista per arribar a l’ermita de Sant Mateu.

Pel costat sud-est de l’edifici baixa una pista per la qual es connecta amb una altra que, en agafar-la en sentit sud-est porta de nou al Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu i a una zona a on hi ha un gran aparcament, al costat de l’Estació receptora de Sant Mateu. Cal continuar per la pista (carretera de grava), en baixada i sentit nord-est. Es deixa per la dreta el restaurant Catalans l’Ecològic i al cap de poc s’arriba a la Surera de la Molinera, una alzina singular declarada d’interès local.

Per pujar al turó de Pedrells per aquesta banda del camí cal passar entre els fils d’una tanca metàl·lica. No és filferro d’arç així que no hi ha problema. Fet el cim, per sortir d’allà a dalt, al meu cas, baixo en sentit sud-est, sense camí, però fàcil, tret del, per moments, fort pendent, fins a trobar una vella pista que creuo per continuar en baixada, una mica delicada, a la recerca de la pista que es ve uns metres més avall.

Aquesta pista, en sentit sud, acaba per fer un fort revolt a la dreta. Si es continua per la pista, segons el mapa de l’ICGC, també anem bé, però en aquest cas es fa drecera, per dins del bosc i sense camí clar, fins a sortir a un pla amb una caseta. En continuar en sentit sud-oest es connecta amb una pista que en descens i després de diverses ziga-zagues i d'haver deixat tots els trencalls que hem trobat per l’esquerra, s’arriba als peus d’una torre d’una línia elèctrica. Cal voltar aquesta infraestructura i continuar per la pista que fa menys pendent, tancada amb un filferro.

Més endavant es deixa aquesta pista, que continua en direcció a Vilassar de Dalt. Si es decideix continuar en aquella direcció, és endavant hi ha un corriol que també puja al lloc cercat. En aquest cas, en trobar a la dreta un sender que puja pel vessant, deixo la pista i pujo en sentit sud-oest. Ho faig així perquè vull anar al turó d’en Cases (ICGC e/1:5000) de 383 metres d’altura. De nou a la pista es pot continuar per la pista o per un sender, a l’esquerra de la pista.

Per un costat o per l’altre es baixa al turó d’en Cases, o balcó de la Pedrera. De nou a la pista, s’agafa ara en baixada, en sentit sud-oest. Més avall la pista fa un fort revolt a l’esquerra. Recte surt un vell caminet que pensava m’evitaria baixar fins a Premià de Dalt, però no, no vaig saber trobar la continuïtat, així que vaig recular.

De nou a la pista, ara sí, en veure un clar sender a dreta, es deixa la pista. De baixada, a tocar del sender, hi ha un petit oratori, sense gran interès, em penso. Finalment apareix la civilització, en trobar el carrer de l’Alzina, després el Camí de Can Creus, més endavant el carrer de les Flors, es continua pel carrer del Sant Crist, es deixa per la dreta el carrer Nou i de cares el carrer del Cant dels Ocells i apareix de nou el Camí de la Costa, el deixem per agafar el carrer de Joan Miró i arribem al final d’aquest carrer.

Quan ja no es pot avançar més i s’acaba el ciment, per l’esquerra neix un sender de terra. Per aquest camí es flanqueja el turó de Bonavista i s’enllaça amb un altre sender. Es gira a l’esquerra i al final s’arriba a la zona de lliure del turó de Dos Pins i al final d’aquest recorregut.