Ruta circular feta en el sentit contrari a les busques del rellotge.
He fet servir els fulls 74-25, 74-26, 75-25 i 75-26 del mapa de l'ICGC de la zona, a escala 1:25.000. També pot servir el mapa Guilleries-V1 de l'Editorial Piolet.
A mí m'ha sortit aquest recorregut, però es poden plantejar multitud de variants. Aquesta muntanya és dedicada gairebé en la seva totalitat a l'explotació forestal així que de pistes i camins hi ha un munt, pel que crec necessari portar, si no es coneix el terreny, un bon mapa de la zona, així com un GPS. Pel que jo he observat, els camins i pistes que surten al mapa de l'ICGC existeixen actualment.
Començo a caminar a Collsabena, on s'arriba molt bé amb un cotxe normal per la carretera de Vallclara. Aquesta carretera, de terra, molt ampla i amb un ferm en suficient bon estat, comença al km 0,900 de la carretera GI-541 i compte amb un cartell indicador de "Cabanes als arbres".
Del lloc de començament fins a la urbanització Vallclara cap problema. Es camina sempre per la pista, sempre la més ampla. Si no es vol anar a veure la urbanització ni l'ermita de Santa Maria de Vallclara, es pot continuar per la pista, en sentit nord-est. No era la meva intenció anar-hi, però ho faig, així que continuo en sentit nord, a la recerca del que resta en peus de l'hotel Don Joan Serrallonga i continuo fins al lloc que al mapa de l'ICGC s'anomena Les Guilleries.
Torno sobre els meus passos per anar a l'ermita de Santa Maria de Vallclara. Passo primer per la font eixuta de Vallclara i arribo a l'edifici religiós. En comptes de tornar enrere localitzo un vell rastre que, amb una mica d'exploració em porta fins al llit eixut d'un torrent. Aigües amunt enllaço amb la pista per la qual hauria arribat si no hagués anat a Vallclara i l'ermita.
En aquest punt decideixo anar a pujar, del tot opcional i sense cap interès, la veritat, al puig Torrat. Pujo per on ho faig com podia haver-lo fet per qualsevol altre lloc, perquè la fageda ho permet. Hi ha dos monticles de terra d'altura similar. Marcats els punts d'interès torno a la pista, i ho faig el més directe possible. Tant la pujada com la baixada comença i acaba per pista, però al cim s'arriba sense camí evident.
De nou a la pista, com que vaig molt bé de temps, continuo en sentit nord-est, però el cert és que es pot anar directe al cim del turó de Faig Verd si es puja pel tallafoc, encara que això no ho puc assegurar. Jo continuo per la pista, amb tota la tranquil·litat del món. Això sí, fent una llarga volta que em porta a l'aulet de Can Carbassa. Ací agafo la pista que continua en sentit sud-oest, per anar a trobar una altra bifurcació.
El tall que continua en sentit oest serveix, però continuo en sentit sud-oest. Com veig que puc escurçar camí pel vessant, deixo la pista (més endavant surt un vell sender que hi puja) per fer drecera (sense camí) a la recerca de la carena de la muntanya. Creuo el sender comentat i més amunt arribo a un segon, per on acabo sota els fils d'una línia elèctrica i un tallafoc.
Continuo sota els fils i arribo a la part més alta. A la dreta del camí hi ha el vèrtex geodèsic. Aneu en compta, no us passi com a mí, que m'ho deixava enrere. No hi ha cap mena de vista, encara que es pugi a dalt del pilar que aguanta el cilindre de formigó. Foto i marca de punt d'interès i a continuar. Per aquest banda puja una pista així que continuo per ella. Al cap de poc, per la dreta s'obre l'horitzó, proporcionant unes vistes d'escàndol a la llunyania. Destaquen Montserrat i el Pedraforca. De fet, el Pedraforca també s'ha pogut contemplar des de Vallclara i des de Collsabena.
La pista per la qual camino, en cas de seguir-la en la seva totalitat, m'hauria portat a destí, però per l'esquerra hi ha una cota que segons el mapa és més alta que el turó de Faig Verd així que m'adreço i la pujo. Ja he fet el de sempre, complicar el plantejament inicial. Ara ja fora de traça, baixo a la recerca de la pista que es dirigeix al coll de Mata-rodona, on arribo en un curt desplaçament.
En aquest coll hi ha vàries pistes. Jo m'equivoco al triar la que em baixaria més directe pel pla de les Mines i la roureda del turó de la Burgada, però la pista que agafo també em serveix. A partir d'aquest coll la quantitat de pistes que hi ha em fan equivocar-me i encertar amb les decisions que prenc, però finalment arribo a les envistes de Busquets d'Amunt, on ja tinc clar on sóc.
D'aquest mas passo per sobre de Can Burgada i més endavant enllaço amb la carretera de la Burgada, que és la pista que porta de Sant Hilari a Osor. Per aquesta pista, en sentit nord-oest, passo un primer desguàs i quan trobo el segon, miro de continuar per un sender, o pista, que diu el mapa de l'ICGC puja directe a Collsabena.
Jo no em complico. Segur que al cap de poc, més amunt, el camí s'obre i és net, però el començament es veu molt brut, així que no em complico. Continuo per la pista, ara en sentit sud-est, fins que trobo una bifurcació, amb una petita torre elèctrica. Ací deixo la carretera de la Burgada i agafo el tall que gira a la dreta, en sentit nord-oest. Al cap de pocs metres arribo a una altra bifurcació, on de nou giro a la dreta. Ja sense més història pujo lleugerament per començar a veure el mas Costabella. Finalment arribo on hi ha el cotxe aparcat.
