Ruta qualificada com fàcil, però el pas pel cim del puig Pedrós la converteix en difícil.
Ruta circular feta en sentit antihorari i basada en altra de Jordi Blancafort. A diferència d'aquest, el recorregut que faig evita caminar per la carretera BV-5103 però no l'asfalt de la urbanització Sant Carles ni la de Sant Josep. Evitar la carretera també suposa fer un tres quilòmetres més i major desnivell, perquè es puja a la part alta de la urbanització Sant Carles.
L'itinerari és molt variat. Es camina majorment per pistes i senders en molt bon estat, però també hi ha llocs on el caminar es fa difícil perquè els senders són precaris o fins i tot no hi ha camí.
Al turó de Ridemeia es puja força bé, encara que jo, per no fer drecera vaig fer una volta per pujar al cim, on arribo finalment sense camí, però fàcil.
Pujar al puig Pedrós ja són figues d'un altre paner, si més no per on jo hi vaig anar. El sender que dibuixen l'OpenStreetMap i l'ICGC ja és perdut. S'arriba bé per pista fins a la tanca de Can Bosquets, però d'allà fins al cim la cosa es complica força. Guanyar el cim és ja una qüestió d'autoestima. Ara que ja he pujat, aconsello anar per la pista que puja pel torrent de Puig Pedrós.
Baixar del cim també és una baralla amb la vegetació. El millor és intentar continuar per la carena a la recerca de la pista que hi ha al nord del cim. Aquesta era la meva intenció, però no vaig voler continuar lluitant amb la vegetació i vaig agafar espais oberts i pedrera fins sortir a camí.
I ja s'acaben els problemes. La resta del recorregut és una agradable passejada i podrem arribar a l'ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós, on es pot gaudir de grans vistes arreu, sobretot a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i un pedaç de la Mediterrània. La Torrassa també és un lloc excel·lent per abastar molt de territori, però jo no vaig poder pujar a dalt en trobar-me la instal·lació tancada.
