Curta, però exigent, caminada per assolir tres cims de la llista de cims de la Roca Solidaria. La major part del recorregut es fa per pistes molt clares i sense complicacions, tret de certs trams on el camí, o no hi és o comença a perdre's, encara que tampoc és major problema, perquè el sotabosc deixa anar fent. Ho "pitjor" es troba a la baixada del cim del turó de Marfull.
Proposo començar a caminar des de la pista d'accés a Can Cornell, fins a on s'hi arriba perfectament en un turisme normal. (traça d'aproximació amb cotxe). El recorregut es pot allargar fins al mateix mas de Can Cornell, si es vol començar des d'allà, però al lloc on començo es poden deixar bé fins a tres cotxes i no s'emprenya a ningú.
L'itinerari per arribar al turó de la Mira és molt clar i senzill, només hi vaig trobar un petit entrebanc per un arbre caigut, lliurat per sota a quatre grapes, Després la pista mor però continua una resta de traça per fer el cim. Jo em vaig deixar portar per una mena de corriol però el millor es anar sempre pel fill de la carena.
Del cim de la Mira fins a trobar una porta, ja a tocar de la urbanització Roques Blanques, es camina bé, primer per sender de carena i després per pista, fins a la porta que ens barra el pas. Aquí cadascú que miri la seva. Jo hi pujo més o menys dret fins a sortir a l'asfalt, cosa que m'obliga a perdre desnivell per anar a agafar la carena, neta, que em permet assolir el cim de roques Blanques. La vegetació fa una mica la guitza, però s'hi arriba prou bé.
Per continuar desfaig els passos fins que veig la pista, a la meva dreta, que m'interessa. Baixo sense camí, però fàcil, i pista avall, molt avall, després de travessar un parell de vegades el torrent de Montnegre, arribo a Can Cornell. Aquí la cosa es torna a complicar una mica, molt poc, però hi ha cadenes que "obliguen" a buscar alternatives.
Vessant amunt, al cap de poc se surt a una pista. Es continua per l'esquerra, fins que s'arriba a un torrent, eixut. Sembla que hi ha pista però continuo per la carena, molt bruta, plena de branques i boixos escampats arreu. M'espera una forta pujada fins a assolir la carena de la muntanya.
Ja a dalt cap complicació. Un clar sender (pista vella) em porta a la bifurcació que he de prendre per anar al cim (vèrtex geodèsic) del turó de Marfull. A dalt no hi ha vistes però és un bon lloc per a recuperar forces. Ja refet, la baixada, al meu cas, és complicada, degut a que prenc un camí no molt bó. La traça que he pujat inicia el descens per un trialera molt evident i clara, però després d'una bona estona baixant, dubto i reculo. Penso que si hagués continuat hauria arribat a bon port, amb molt més recorregut, però possible. Deixo la traça per si a algú l'hi fa el pes.
De nou al cim, miro de trobar el sender que surt pintat al map de l'ICGC, però tampoc el trobo, potser perquè em vaig deixar portar per una minsa traça mig oculta a la vegetació. Sigui com sigui, més bé que malament me'n surto i acabo a una pista. Final de les penùries. Fent cas a allò que em mana el GPS, acabo al lloc on tinc el cotxe aparcat.
