Camps d'Aglin, o simplement Camps (forma occitana; el nom oficial francès és Camps-sur-l'Agly), és una vila del departament francès de l'Aude, al districte de Limós, cantó de Coisan, prop del puig de Bugarag (1.231 m) a l'oest i de les gorges de Galamús a l'est, amb 65 habitants (anomenats campsirols) i a 550 metres sobre el nivell del mar. El terme té una extensió de 2.500 hectàrees. Prop del poble es troben les fonts del riu Aglí (en occità Aglin), que al cap de poc entra a la Fenolleda.
Té les restes malmeses d'un castell i una església dedicada a Santa Maria.
Possible castrum romà i fortalesa visigoda, la llegenda diu que al lloc del Serrat Gros es va lliurar un combat contra els sarraïns cap al 720. El monestir de Cubièra tenia la dignitat abacial des de la seva fundació al segle viii o començament del ix, i el 14 de maig de 844 el rei Carles el Calb li va concedir un diploma d'immunitat on s'esmenta "Sanctae Mariae Caprariensis", que probablement és el lloc de Camps. El 870 la Fenolleda va quedar indivisa entre els comtes de Barcelona i els de Carcassona i el 930 va quedar per a Sunifred de Barcelona i seguidament per a Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besalú (928-989), que... Wikipedia ()
